Street Fighter II

Street Fighter II V

ストリートファイターⅡ Ｖ, (Sutorīto Faitā Tsū Bui)

Si, amic viciadillo. Avui parlarem de l’anime basat en aquell mític videojoc de lluita. En el seu temps, tenir l’Street Fighter et convertia en el millor amic de molts companys de classe. Aquella desinteressada amistat costava unes 12000 peles de l’època, adaptador de jocs americans a part. Corria la llegenda urbana que aquest adaptador cascava la consola, però realment era certa? O sempre li passava a l’amic d’un amic?

L'Street Fighter II és un videojoc que va crear escola. Més tard sortirien altres jocs de lluita amb un estil semblant, Bola de Drac, Tekken, etc etc. Però per la seva jugabilitat, per la seva senzillesa, per la quantitat d’hores i dits deixats practicant kame-hames i sho-ryu-kens, per intentar passar-me el joc sense perdre un round (i apagar la consola en un atac de mala llet si no ho aconseguia) i perquè la pava Raquel guanyava al meu germà, l’Street Fighter sempre serà el rei dels jocs d’u contra u.

Aquests jocs senzills de mata-mata, el tetris, el pac-man, etc. són jocs que no moriran mai. La seva senzillesa els fa grans.

Curiositat: en japonès, paku és una de les onomatopeies de quan algú menja (com en català ho és nyam-nyam). La [u] de ‘paku’ sona poc i per tant quedaria pak (pac). Sumem dos més dos i ens dóna el nom del videojoc: Pac-man.

PD. Si amics, el Pac-man també és japonès.

Però no maregem la perdiu i tornem al Street Fighter. Anem a veure si la sèrie d’animació estava a l’alçada del videojoc.

FITXA TÈCNICA

Director Gisaburo Sugii

Episodis 29

Any 1995

* El nom de la sèrie és el nom del videojoc (llegit a la japonesa) afegint-hi la lletra V (de victòria).

Els més puretes del videojoc (m’incloc entre ells) es queixen de la gran quantitat de canvis introduïts a la sèrie. I és que n’hi ha molts. Per exemple, l’aspecte d’alguns personatges. En Ryu surt amb els cabells de punta, com si acabés de posar els dits en un endoll o algú li hagués fotut un bon susto. Tampoc porta ni la cinta ni els guants característics del videojoc però sí una mena de pulsera hawaïana, accessori fonamental pels combats (ironia).

La Cammy surt totalment canviada i resa (!!??) abans de pelar algú.

En Sagat no té la cicatriu del pit ni el parche a l’ull, i la seva relació amb en Ryu és de col·leguilles en comptes de rivals.

Altres canvis en l’argument és que el pare de la Chun Li no la palma. El motiu pel qual la tia lluita al videojoc és per venjar la mort del seu pare.

Un altre canvi (o empanada mental del guionista): els noms. A la sèrie, en Vega és en Balrog, en Bison és en Vega, i en Balrog és en Bison. Apa nens, quin follon!

A part dels canvis -que és una opinió més que subjectiva i hi haurà a qui la lliure adaptació li sembli bé- el que és indefensable és el ritme de la sèrie. És excessivament lent i calen dos episodis perquè passi qualsevol cosa.

Dels personatges que surten al joc, s’obliden de l’Honda, en Blanka, en Dee Jay i en Thunder Hawk. Els que surten només fan algun dels seus atacs característics (en Ryu només fa el hadoken (el kame-hame) i en Ken el shoryuken). Altres, com en Dhalsim i en Balrog, ni lluiten.

Potser és que sóc molt crític i que després del videojoc, tenia unes espectatives massa altes. Però és que sent generós, la sèrie no passa del cinc pelat.

Això si, comparat amb la pel·lícula americana d’actors reals, és una meravella. I és que quin trunyo de peli. Allà, el protagonista és en Guile, el sergent americà, interpretat pel farlopeta d’en Van Damme, un gran actor a qui li va trencar la cara el seu propi guarda-espatlles. En Ken i en Ryu (els autèntics protagonistes del videojoc) són mers actors secundaris. L’únic que se'n salva és en Raul Júlia (l’inoblidable Gómez de la família Addams) fent de Bison.

Per acabar de treure-us les ganes de descarregar-vos la sèrie, posarem el tema d’entrada en castellà latino, amb una qualitat de lletra, imatge i veu patètica.

Si a algun desconfiat li fa gràcia mirar la sèrie en català, ho podrà fer pel youtube. Aneu al canal d’aquest home i hi trobareu tots els episodis:

http://es.youtube.com/profile?user=Hard2FindNewName&view=videos&query=street+fighter

Res amics, espero que llegint aquesta entrada, us hagin entrat ganes d’obrir l’armari, treure la pols a la Super Nintendo i fer uns vicis a aquest gran joc.

Que maco és recordar la infància!