Hi havia una vegada un temple anomenat Tagata jinja. Tots els seus objectes, fossin naturals o fets per l’home, tenien la mateixa temàtica…
(fer click per ampliar la foto)
les pedres,
la campana,
els bastons de treure la pols
els rodons de marbre
I hi havia estàtues de totes mides. Petites, grosses, per tots els gustos.
I és que en aquest temple japonès tot té forma fàl·lica.
Tota societat venera l’òrgan reproductor masculí -direu
Però ‘és que els japonesos ho han portat a l’extrem i n’han creat un culte?’ -us preguntareu- ‘És que resen perquè els hi creixi?’
No patiu, tindreu la resposta més endavant.
En aquest temple no tot s’acaba amb els elements de curiosa morfologia. Cada 15 de març es celebra el seu festival i hi ha una processó.
A continuació, la del 2009.
La processó estava encapçalada per un sacerdot tirant sal al terra per purificar el camí.
El seguien autoritats locals i una bandera gegant d’una polla no massa atractiva.
Després venien músics interpretant música tradicional i dones de 36 anys carregant objectes cilíndrics de 60 cms de llarg i punta arrodonida.
No hi havia entremig. O la portadora somreia molt o feia cara d’espantada
Just darrera venien uns quants palanquins amb mini-temples i gent repartint sake gratis.
I ja per fi, portejat a hombros per homes de 42 anys, l’estrella del desfile: un fal·lus de
Els homes tenen 42 anys i les dones 36 perquè són les edats considerades com a més desafortunades. Diuen que participar a la processó contrarresta aquesta mala sort.
Aquest parell de fotos són per l’amic Evarist. Les seves dues grans passions en una sola instantània.
Quina us agrada més? La del poli seriós a punt de ser atacat per darrera? O la del poli contemplant l’arma de destrucció massiva?
L’expedició tancava amb més homes carregant més polles de fusta.
T’hi podies acostar i acariciar-lo o tirar-t’hi una foto.
Brutal el japo cabron que se'm va colar a la foto de l'esquerra
Com haureu pogut comprovar per les fotos, no era un festival per adults. Hi havia un munt de nens i nenes.
A la següent foto, veureu un avi que li estava dient a una nena de 6 anys que acariciés el penis ‘Tranquil·la que no mossega’…coses així només poden passar a Japó.
L’enorme tranca estava en un temple a
L’odissea del penis arribant a destí. 12 homes intentant trobar el forat.
I un cop dins, tothom a resar.
Els souvenirs de les paradetes no podien tenir una altra forma…
Clauers
Aquest és el cascabell que vaig comprar per l’Asuka. Diu que no el farà servir perquè una profe d’institut amb això al mòbil no queda sèrio. De veritat que de desagraïts l’infern n’està ple.
Si pel vostre gust aquests objectes són massa petits, sempre hi ha l’opció de comprar peces de decoració més grosses i posar-les al moble del menjador. O fer-vos de la secta i muntar un altar en una habitació de la casa.
Utilitzarà l’escultor el seu propi membre com a musa?
Faran mala olor les estàtues en els pisos d’universitàries?
Però no patiu, que la mercaderia era molt variada. Si tenies gana, et podies omplir l’estómac amb dolços i plàtans (en forma de polla, evidentment).
*No, no hi ha fotos. L'autor considera que gent amb això a la boca és massa obscè com per penjar-ne fotos*
Bé, potser que expliquem una mica el perquè de tot plegat.
Les fotos són del Hounen Matsuri (o festival de la fertilitat).
I què simbolitza millor la fertilitat que un penis?
Antigament, el temple de Tagata Jinja estava enmig del bosc i la gent hi pelegrinava per desijtar fertilitat / embarassos -em pregunto si hi havia un monjo que ajudava a complir els desitjos.
Avui en dia, l’urbanització s’ha menjat aquell bosc i el temple queda enmig de Komaki, ciutat situada a uns 20 kms. al nord de Nagoya. L’estació de tren és Tagata-jinja-mae a la línia Meitetsu-Inuyama, per si mai correu per aquí en aquestes dates.
Us ben juro que els japonesos assistents s’agafen el tema ben seriosament. Mireu la cua que hi havia per acariciar un dels penis de fusta.
Els occidentals s’ho agafen a catxondeo i anomenen al festival el “Penis parade”.
Hi acudeixen en massa i arriben a ser gairebé la meitat del públic assistent. Una exageració. Mai havia vist tants estrangers junts a Japó.
Sonarà hipòcrita perquè jo també sóc estranger i no puc evitar agafar-me el tema mig a catxondeo, però em sobrava tanta "contaminació" occidental. M’esperava quelcom més genuí, una festivitat tradicional japonesa i no trobar-me gent xiulant (com en un partit de futbol americà) quan se’ls acostava el penis. O altres saltant i cridant a pulmó ‘sake sake’ per tal de rebre’n un got. L’única cosa que tot i treure-li autenticitat al tema tenia gràcia eren alguns comentaris penjats amb les cartilles de desitjos de fertilitat.
Esq- Que mai hi hagi escasetat de vagines.
Dre- Si us plau, cura’m la meva inusitada disfunció erèctil.
I això és tot per avui. A veure si l’any que ve puc anar al Festival de
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada