Sant Jordi 2009

Abans d’ahir va ser Sant Jordi, així que perdó pel retràs i felicitats a tots els Jordis.

Per elles, una rosa.

És sens dubte una de les diades més importants del calendari català. Els carrers es guarneixen de roses i llibres i l’ambient que hi ha és preciós.

Sant Jordi no és només el “nostre” patró local sinó que hi ha altres llocs o països, com per exemple Alemània, on també és una figura important.

En menor escala però a Japó el Sant Jordi també es celebra. He sentit que el gran impulsor va ser l’ex-president Pujol.

L’altre dia per la tele van fer un reportatge de la diada a Catalunya i l’endemà vàries persones m’ho venien a comentar. Em va fer molta il·lusió però la veritat és que s’havien enterat de la missa la meitat. Creien que la rosa i el nom Jordi era ‘typical Spanish’. Jo ja els explicava lo de les diferents llèngües i etc etc. però amb la cara póker que fotien, dubto que s’enteressin de res.

Aquest any, degut a la crisi, la celebració ha estat bastant descafeïnada.

Abans, els lectors triaven un llibre per internet i les llibreries en feien promoció per incentivar les ventes. Les floristeries també s’hi sumaven i quedava un Sant Jordi prou decent. Hi havia escenificacions de la llegenda en teatre, etc etc.

Malauradament, aquesta vegada el romanticisme s’ha canviat pel pragmatisme. El comitè de Sant Jordi s’ha dissolt (per primer cop en 23 anys) i les editorials publiquen llibres amb continguts més útils per a trobar feina.

L’associació de catalans a Tokyo i l’institut Cervantes sí que van organitzar events, però no sé com els va anar.

Esperem que bé i que l’any que ve aquesta diada tan maca torni a agafar força.