Sakura (cirerers)

Els cirerers florits són un espectacle que s’ha de veure. És una passada.

Molts em preguntaveu si n’hi ha per tant, i la resposta és si.

Se’n fa un gra massa? Potser també.

La veritat és que els japonesos són molt exagerats i durant la setmana/quinzena des de que surten els brots fins que cauen els pètals, el país s’atura i no es parla de res més.

Que si ‘els cirerers del parc SonGoku avui estan perfectes però al cap de setmana ja serà massa tard’, que ‘en canvi al parc Krilín encara els falten un parell de dies’, etc etc. Se’n parla a les notícies, a la feina, pel carrer. Arreu.

Algunes imatges valen més que mil paraules, així que penjaré fotos dels cirerers d’aquest any. Fent click a sobre les veureu ampliades. Sentiu-vos lliures d’uilitzar-les pels vostres fetitxes, que això és internet, fills meus. Després de la palleta podreu decidir si realment els japonesos exageren, o no.

La temporada dels cirerers sol ser cap a finals de març - principis d’abril, però depèn de la calor que faci. No organitzeu unes vacances al voltant d’això perquè és una mica loteria. L’any passat a Nagoya el punt òptim era la tercera setmana de març, i en canvi aquest any ha estat la primera d’abril.

Aquestes fotos són tirades al Parc de Tsurumai, a Nagoya.

Tsurumai-koen (Parc de Tsurumai)

Fixeu-vos com la floració de cada arbre és en un moment diferent. Al de l’esquerra ja li queien els pètals i al de la dreta encara n’hi havien per brotar.

Més cirerers

Japonesos torrant-se sota els arbres

‘Hanami’ és una expressió japonesa molt romàntica que es tradueix com a ‘contemplar les flors’ però ho podríem canviar perfectament per ‘agafar un coma etílic sota els arbres’. Perquè això és el que realment es fa, jartar-se de menjar i beure fins acabar estirat sobre un d’aquells plàstics.

A part dels coma etílics, hi ha una altra cosa graciosa del hanami: alguns parcs tanquen de nit. D’acord, això no fa gràcia. El que si en fa és que quan de bon matí obren el parc, la gent entra corrents per estirar un plàstic al terra i delimitar la “seva” parcel·la. És un espectacle semblant al de les marujes avorrides quan comencen les rebaixes a Espanya.

El segon dia que vaig fer Hanami sense alcohol era dissabte. Matinant una mica més del compte, em vaig acostar a Toyohashi. Allà hi ha Yoshida-jo, un dels castells que hi ha a prop d’on visc i que encara no havia visitat.

Aquestes fotos són dels cirerers del parc on hi ha el castell. Si us les mireu, veureu com ja estaven canviant les fulles. Un cop cauen els pètals, surten les fulles verdes. I contestant a una altra pregunta vostra… no, la majoria de cirerers japonesos no dóna fruit. En el seu dia van ser plantats “només” per fer maco.

Imanashi-jo va ser construït al segle XVI. Més endavant se li canvià el nom per Yoshida-jo. I per acabar d’enredar la troca, avui en dia hi ha gent que l’anomena Toyohashi-jo (el nom de la ciutat).

Va canviar de mans contínuament, i ara només queden alguns murs en ruïnes i una reconstrucció de formigó d’una de les torretes de vigilància.

Vaja, que no val massa la pena. Només per freaks castellers.

A la pàgina web de Toyohashi també parlaven d’Urigo, un lloc d’interès històric. Allà hi havia hagut les ruïnes d’una casa construïda 2000 anys enrere. I dic hi havia hagut perquè la que hi ha ara és feta de fa poc.

Mirant l’esquema semblava que Urigo i el castell estiguessin a prop. Tot valent, me n’hi vaig anar caminant a ple Sol i sense mapa. No hi havia cap puta indicació i quan al cap d’una hora ja estava a punt de desistir, me la vaig trobar gairebé de casualitat.

Urigo

Estava molt amagat però era un lloc preciós. Un raconet ple de cirerers florits i un rierol darrera. La patejada realment va valdre la pena, més quan el vent bufava i et queia per sobre una pluja de pètals. El terra estava tot recobert.

El segon lloc on vaig anar aquell dia va ser Okazaki. Vària gent me l’havia recomanat molt. Es veu que és un lloc molt popular per anar a veure cirerers.

Estands de menjar. Si tanta gent es passa hores assentada sota els arbres menjant i bebent, per què no fer negoci?

Encara que sembli brutícia, el que recobria el riu eren els pètals dels cirerers.

Parc d’Okazaki-jo

Sota una pluja de pètals posa el samurai de la katana en barra.

El parc d’Okazaki és preciós però està a rebentar de gent. Una part igual o més maca i tranquil·la és el riu Igagawa. Passa pel mateix parc i només has de seguir el seu curs riu amunt. No hi havia gairebé ningú i es va fer un passeig molt maco i tranquil.

Altre cop, aigües recobertes de pètals.

A prop d'Igagawa hi ha el temple d’Iga Hachimangu

Aquell dia hi havia una parella que es casava seguint el ritual sintoista. Són els que van davant del tiu del paraigües, que en comptes de fer ombra als nuvis, se’n feia a ell mateix.