Avui, una evidència que el sentit comú japonès està bastant més evolucionat que l’espanyol; una cosa que em va fer dir ‘colló, que llestos són aquests japonesos’ o ‘colló, que burros som a Espanya'.
Són els bastonets de les orelles.
A Espanya utilitzem aquells tubs de plàstic amb cotó fluix a cada extrem, l’inutilitat dels quals és bastant innegable. Més que treure la merda de l’orella, el que fan és empènyela cap endins.
A Japó, els bastonets són diferents. Per arrencar la porqueria -i el timpà si no vas en compte- hi ha un extrem en forma d’espàtula. L’altre cap és de cotó fluix i l’utilitzes quan ja tens l'orella neta.
El millor amic de l'otorrino-laringólogo
La majoria de productes japonesos tenen un envoltori individual. A vegades és innecessari, anti-ecològic i un autèntic conyàs, com per exemple, els paquets de galetes. Cada cop que vols menjar-ne una, has d’obrir un plàstic. Em pregunto qui ho va dissenyar. Un dietista?
Potser la mandra d’obrir plàstics fa deixar de menjar galetes. I això fa que els japonesos estiguin tan prims. Senzilla regla de tres.
El cas dels palillos de les orelles és diferent. No hi ha res a dir. Que cada un tingui el seu plàstic és bastant més higiènic que posar-los tots junts dintre un pot. A més, igual que amb els escuradents, evita haver de llençar-ne la majoria quan se’ns cau el pot a terra. Perquè vosaltres no sereu dels qui bufen i els tornen a posar al pot, espero.
El fiera netejant-se les orelles
Les fotos van ser per fer la (des)gràcia. La veritat és que jo sol no m’ho faig mai. Potser per poruc, potser perquè de petit veia com els monos del zoo s’ho feien l’un a l’altre, les meves orelles les neteja l’Asuka.
A part del pèl, l’altra diferència entre els monos i nosaltres és que l'Asuka no es menja lo que treu. Els monos, sí. En sèrio. És un altre trauma de petit.
Una altra curiositat és el volum de merda que genera una orella japonesa i una d'espanyola.
Per què? Per què de la meva en surt tanta i de la seva no en surt res? És racial o és que jo sóc una mica porquet?
Sr. Yedai, tu que també tens parella japonesa, corrobora-m’ho, si us plau.
2 comentaris:
Home... tu ets una miqueta porquet... aixo ho sabem tots. El que passa és que cada dia et costa més disimular-ho... i amb això del blog ja has sortit de l'armari amb quasi totes les facetes.
D'altre banda s'ha de reconèixer que en molts aspectes els Japonesos serien els romans i nosaltres els bàrbars... diguéssim que encara ens falta evolucionar una mica.
La pregunta seria... volem?
Una abraçada Xorx!
Mmmhhh...tal reflexio es podria debatir bastant.
El tracte a la dona, dormir a quatre dits del terra o menjar amb palillos son algunes de les coses del Japo medieval-contemporani.
O estem parlant d'evolucio genetica entre especies, com el mico i l'home erectus?
Home, si es per la quantitat de pel o el tamany del cap si que estan mes evolucionats que nosaltres aquesta gent.
PD. Vaja, que les teves orelles son de barbar i les de la Hanako son de romana.
Publica un comentari a l'entrada