Una altra de les coses que sobten de Japó és la quantitat de màquines d’auto-venda que hi arriba a haver. Les jidohanbaiki (vending machines en anglès) són molt populars i te’n trobes a qualsevol racó del país.
Un estudi en contabilitzava una per cada 23 habitants. Això vol dir que Japó, un país amb 140 milions d’habitants, en té més de 6 milions! N’hi ha per tot arreu, inclús escalant el mont Fuji. N’hi ha tantes que és difícil caminar més d’un minut per una ciutat i no trobar-ne cap. No només estan a estacions de tren i altres punts concorreguts. Estan per tot arreu.
Quan vivia a Kushiro, em feia gràcia que al carrer de casa (un carreró enmig del no res) hi hagués una màquina d’aquestes en el pàrking d’una casa particular. Mai vaig veure ningú fent-la servir. Em pregunto qui va ser l’il·luminat que va decidir posar-la allà...
Al principi no entenia que n’hi haguessin tantes. I menys havent-hi botigues obertes les 24 hores cada dos blocs! D’aquest tipus de botigues també n’hi ha un munt, i la quantitat de coses que hi pots fer (enviar cartes, pagar les factures del gas, de la corrent, d’internet, etc.) també em sobtava molt. D’elles però en parlarem un altre dia.
- Per què en comptes de bolets, surten vending machines quan plou a Japó?
- Pel preu dels seus productes. A diferència d’Espanya, una beguda costa el mateix o a vegades és inclús més barata que dintre una botiga. Per què fer cua si ho tens a fora pel mateix preu?
Com podeu observar a la foto, moltes vegades no estan soles sinó que venen acompanyades d'amigues. I el que és sorprenent és que la majoria de productes no estan repetits. En un pany de paret o sota unes escales et pots trobar 200 tipus de begudes diferents! El tema de la varietat de begudes a Japó també té tela. N’hi ha moltíssimes de rares: sucs de verdures, suc de tomàquet amb vinagre, etc. Moltes apareixen i desapareixen del mercat en un obrir i tancar d’ulls, com per exemple
És tot un món. N’hi ha a preus normals i a preus rebaixats. Te’n trobes moltes a 100 ¥, que està bé, però de tant en tant te’n trobes de molt més barates. Llegia l’altre dia en el bloc d’aquesta noia, que havia trobat begudes a 10 ¥. En un article explicava que són tan barates perquè s’acosta la seva data de caducitat. Cito textual:
* 20 días antes de la fecha de caducidad = se venden a 50 yenes.
* 5 días antes de la fecha de caducidad = se venden a 30 yenes.
* 2 días antes de la fecha de caducidad = se venden a 10 yenes.
És una bona idea, no? En comptes de tirar la beguda, vendre-la més barata. El fabricant surt guanyant i el client també. Tot plegat, la data de caducitat és un “consumir preferentment”. Segur que per cobrir-se les espatlles treballen amb un marge de seguretat gran.
A part de refrescos normals i semi-caducats, també pots comprar begudes alcohòliques. És realment curiós perquè al contrari que a les màquines de tabac, no has d’insertar cap tipus de targeta o DNI. Un menor pot anar tranquil·lament i comprar el que li sembli.
Una jidohanbaiki de tabac “normal”
I una jidohanbaiki on per comprar tabac només has de posar els ulls davant el mirall. Suposo que per poder-ho fer abans t’han d’haver fitxat.
Estaria Orwell pensant en Japó quan va escriure 1984?
Aquesta foto l’he robat d’internet perquè crec que no en tinc cap a l’ordinador. No perquè sigui difícil sinó perquè no m'he dedicat a tirar-hi fotos. Realment no costa gens trobar-ne. A tots els hotels n’hi ha. Si estàs a l’habitació i tens ganes de fer una birra, no cal ni que baixis al carrer. Sortint al passadís et podràs abastir de birra freda. Japó, el país de les coses pràctiques.
Però clar, no només de birra viu l’home. Per sobreviure també hem de menjar, i si hi ha la necessitat, també hi ha l’oferta. Apart de les típiques màquines amb snacks, xocolatines, gelats i altres porqueries per picar, també n’hi ha amb una bona gama de productes que t'omplen l’estòmac.
En aquesta hi havia oden, soba, udon amb curri i tres tipus diferents de sopa.
A part d’alimentació, també hi ha màquines amb productes higiènics, mocadors, preservatius i altres coses d’ús comú, com a tot arreu del món. Però com que Japó és un paradís per friquis, depravats i altres inadaptats en qualsevol altra societat, també trobarem un munt de fricades i autèntiques animalades. Un exemple, una màquina dispensadora de calcetes usades:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada