Harakiri

Rendim-nos davant un altre clàssic japonès en blanc i negre.

Hara-kiri

(切腹)

Director Masaki Kobayashi

Any 1962

Durada 135 minuts

Títol original Seppuku

Amb aquest nom és fàcil imaginar-se que l’argument girarà entorn el tallar-se les tripes amb el ganivet del pa. Harakiri significa literalment ‘tallar tripes’, i per ser considerada una expressió vulgar, en el seu lloc s’utilitza la paraula Seppuku. Curiosament, les dues paraules tenen els mateixos caràcters però escrits en ordre invers: 腹切 (harakiri) – 切腹 (seppuku). A mi em sona igual que dir ‘tanto monta’ o ‘monta tanto’ però als japonesos, no.

Aquest suïcidi ritual estava present en el bushido, el codi d’honor dels samurais. Les causes per cometre’l eren vàries. Per exemple, deshonra, obligació, morir amb honor abans que caure a mans de l’enemic, lleialtat al seu senyor, crims imperdonables, etc.

Quan no era “voluntari” sinó per sentència d’un tribunal, la víctima tenia un termini. De no complir-lo, el condemnat era executat i la seva família caiguda en desgràcia.

El procediment era el següent: el suïcida es tallava horitzontalment i d’esquerra a dreta la panxa. Llavors treia l’espasa i s’atravessava verticalment l’estómac. Tallar-se l’abdomen feia que moltes vegades les tripes sortissin enfora. Era un espectacle grotesc i a la vegada una putada per la dona de la neteja, pobre.

Però no patiu que l’art del suïcidi va evolucionar. Per escurçar el patiment va passar a haver-hi un secundari que tallava el cap de la víctima en el moment convingut, en general escollit pel propi difunt. Abans de morir, clar. Va passar de ser un espectacle gore a un ritual simbòlic on la víctima s'apuntava l’estómac amb una daga i el botxí feia la seva feina.

Podríem passar hores i hores debatent-nos a favor o en contra de l'harakiri, igual que ens podríem passar hores parlant del seu ritual o de gent famosa que l’ha comès.

Tot i prohibir-se a l’any 1873, la pràctica encara és “present”. En el Japó feudal i com a mostra de lleialtat, els samurais el cometien per seguir el seu senyor a l’altra vida. Hi ha exemples més recents però, com ara el general responsable de l’atac a Pearl Harbor, que es va suïcidar quan l’emperador va morir. O molts soldats que van matar a la seva família primer i a ells mateixos després per tal de no viure el deshonor de ser ocupats pels americans. Podrien haver començat matant-se ells, els molt gilipolles.

Context històric de la pel·lícula

La batalla de Sekigahara és una de les més famoses de la història de Japó. Ha sortit en centenars de llibres, pel·lícules, mangues, animes, etc. Va ser el punt d’inflexió que va posar fi a les guerres entre diferents clans feudals i va dur a la unificació de Japó. I en temps de pau, els samurais començaven a estar fora de lloc.

Argument de la pel·lícula

Després de fracassar intentant-se guanyar la vida com sabia, un samurai recorre tota la distància fins a Tokyo per cometre seppuku a casa d’un daimyo (senyor feudal). El seu havia mort i ell es sentia fora de lloc en aquest nou Japó. Aquell daimyo va quedar tan impressionat pel codi d’honor del samurai que no només no el permet suïcidar-se sinó que a més li dóna feina. La notícia corre com la pólvora i moltes persones se’n volen aprofitar. Farsants i pobres es presenten a les portes dels daimyos a demanar que els deixin cometre seppuku. En realitat però, el que busquen és la compassió del senyor feudal i que els doni feina o unes monedes perquè fotin el camp de casa seva.

Un dia Hanshiro Tsugumo es presenta a casa del clan Iyiu dient que vol cometre seppuku. El senyor feudal accepta i el deixa passar. Hanshiro diu que abans de morir, té una història per explicar…

que no revelarem per no treure-li gràcia a aquesta gran peli.

Potser per tenir cònjuge japonesa, potser per portar massa temps en aquest país menjant sushis caducats, o potser perquè senzillament és una bona pel·lícula, el cert és que l’he gaudit moltíssim. Tot i que el tema del suïcidi està molt present, ni és una peli gore, ni gira entorn la seva pràctica. Parla de la lleialtat i codi d’honor d’uns i la hipocresia d’altres.

Apa, que la disfruteu.

Tràiler (versió original - subtítols en anglès)