Ju-On

Ju-On

呪 怨

Tot i que etiquetar aquestes pel·lícules com a sèrie B no sigui del tot correcte, avui vull retre homenatge a les pelis de por japoneses en general i a la saga de Ju-On en particular.

Fa deu anys sortia a la llum la primera de Ju-On. La pel·lícula va tenir molta acceptació i donà fama al seu director, Takashi Shimizu.

Deu anys després, dos directors joven fan sengles llargmetratges basant-se en la història original.

L’argument continuarà girant entorn una casa encantada amb un fantasma cabron i vengatiu que pela a tothom qui troba.

Són dues pelis més imprescindibles pels amants de la saga.

A veure quina us agrada més de les dues. Jo em quedo amb la d’ella (la de la jove de negre).

Aquest és el tràiler comú de les dues pelis:

Filmografia

A l’any 1999 Takashi Shimizu roda Ju-On 1 i 2, dos telefilms amb un pressupost baixíssim. Són produccions directament per la tele que ni tan sols passen per les pantalles de cine.

El seu èxit és tan gran que tres anys després, Takashi Shimizu decideix rodar Ju-Ons per la gran pantalla. La primera es basa en les seves cintes originals i la segona és una seqüela de la primera.

Ju-On, la maledicció

i

Ju-On, la maledicció 2

Al passar-la a la pantalla gran, el director agafa fama internacional i es repeteix la història de Ringu (de Hideo Nakata). Amb el món ja rendit davant la mestria de "Joan", Hollywood decideix fer-ne la seva pròpia versió.

El director és el mateix, però a mi, les originals m’agraden bastant més. Potser és perquè una japo pàl·lida amb cara de restrenyiment i pèls de boja acollona bastant més que una tia yanki rossa portada del playboy.

Caràtula de les versions americanes