Tan tan ta taan tan. Tan. Ta tan. Ta taan. (marxa fúnebre)
I les desgraciades de les vacances d’estiu arribaren a la seva fi. Els familiars no les ploraren, però jo sí i molt. Ara, abans de tornar a la rutina de profe de dia i alcohòlic de nit, m’aturaria a fer una estada d’una nit i mig dia a la ciutat de Niigata.
Mapa de Japó
Mentre esperava el tren, em vaig trobar un altre nom japonès graciós: els centres comercials…
Per respecte al col·lectiu gay, no farem bromes.
Sabia que Niigata caria totalment d’interès turístic però per la salut de la nostra amistat, em vaig sacrificar. Volia corroborar-vos que la ciutat és un merda, no fos cas que us gastéssiu la pasta en un bitllet d’avió i hi anéssiu a parar per error.
Lo del motiu és mentida, evidentment. M’hi vaig aturar perquè no volia fer tantes hores de tren en un mateix dia.
-I què se’n pot dir de Niigata?
Que és la ciutat més gran de la costa del mar de Japó i que el seu port és entre cometes important.
Sense massa a veure, el que sí es pot fer a Niiperra és menjar bé. El port fa que hi hagi molt de peix fresc, i la quantitat d’arrossers que hi ha a la prefectura fa que el seu arròs tingui anomenada. Vaja, que era el dia perfecte per atiborrar-me de sushi, i així va ser. El que no vaig poder fer va ser una copa després de sopar. No per falta de ganes sinó perquè no hi van haver collons de trobar un pub normal. Tot eren hostess, aquells bars on una tia t’omple el got i et cobra la cervesa a preu de mamada.
Ara un moment de serietat, si us plau.
Niigata és també tristament famosa per ser l’últim lloc que ha patit un terratrèmol cafre. A dia d’avui, clar, perquè cada quatre o cinc anys el país en pateix algun de gran magnitud. El de Niigata va ser l’any 2007 i va tenir una escala de 6,6. Va haver-hi més de mil ferits, van morir onze persones, 324 edificis van caure a terra i hi va haver un llarg nombre de desperfectes.
Mapa de la zona afectada pel terratrèmol
Aquestes són les quatres fotos que vaig tirar a la ciutat de Niigata maula:
Pont Bandai, de dia i de nit
Niigata des del Toki Messe, l’edifici més alt de la ciutat.
Em feia molta il·lusió veure el mar interior de Japó i la veritat és que em va decebre una mica. Ara, s’ha de dir que és culpa meva. De racons macos segur que n’hi ha molts, el problema és on em vaig fotre jo. S’ha de ser burro per anar a gaudir del mar a una ciutat. És com anar a
El mar interior de Japó des de Niigata
Niigata. Citizen plaza.
Temple de Minatoinari
Museu d’història
Niigata, antiga duana
Toki Messe
La mateixa tarda que deixava Niizorra, perdó, Niigata, em retrobava amb
Tram i Choldi davant el rellotge daurat de l’estació Joan Roig (JR) de Nagoya.
Com que la parelleta estava cansada i carregava maletes, no vam visitar la ciutat. Vam fer una petita volta per Sakae, el districte comercial i d’oci de la ciutat, i vam anar al Hub, el pub on sempre quedem amb els amics.
Sakae des de l’Oasis 21
Naltros amb en Jon i en Rodrigo, dos espanyols més treballant de profes d'anglès.
Més tard aniríem a dormir a la residència japonesa de la família 25 cm i posaríem el punt i final a les vacances.
Aquest és el recorregut de les vacances. La línia grisa és el trajecte, l’estrella ninja els punts on vam fer nit, i les petjades, els punts visitats.
C’est fini, mon ami, c’est fini
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada