Religions a Japo

Com a bloc interactiu que és (encara que no ho sembli) anem a respondre preguntes dels lectors. El Nadal passat em va sorprendre que molts preguntéssiu per les religions a Japó. Un any més tard i després d’una exhaustiva recerca aquí en teniu un article. Espero que ningú s’ofengui per tal lamentable i injustificable demora…

RELIGIONS A JAPÓ

La primera impressió que t’emportes a l’arribar a Japó és que els japonesos són laics. No els veus ni anant a missa els diumenges ni resant a Al·là quatre cops al dia. I si li preguntes a algú, probablement et contesti que no té religió. Ara, a la que hi ha una festivitat, els temples s’omplen i moltíssima gent participa en les seves celebracions. Al temple no només hi van quan hi ha funerals, bodes o naixements sinó en moltes altres ocasions. Per exemple, amb els equinoccis de primavera i de tardor, en l’època de la collita, per any Nou, per l’Obon, per adorar i donar les gràcies a la natura, etc. Sempre que hi vagin, la majoria seguirà el procediment: rentar-se les mans, tirar la moneda, picar de mans i pregar (o fer-ho veure), …

Ara, personalment, tinc la impressió que l’exageradament consumista societat japonesa actual passa bastant de la religió. Crec que segueixen els ritus més per una formalitat i un respecte a la tradició que per una creença. Però bé, una cosa són les tendències actuals, i l’altra és com les religions han influït històricament en la cultura i manera de fer d’aquest país, una mica del que parlarem avui.

A Japó, en comptes d’haver-hi una sola religió que proclami tenir la veritat universal i declari a la resta com a heretges que cremaran a l’infern, n’hi conviuen vàries. El xintoisme venera els avantpassats i la natura. El confucianisme ensenya el respecte als ancians, als líders i als escolars. I el budisme proclama que no ens hem d’aferrar massa a res ni ningú ja que en aquest món totes les coses tenen un cicle de vida i mort. Els tres cultes no es contradiuen en cap moment sinó que més aviat es complementen. No ens costarà per tant entendre que els japonesos n’acceptin/adoptin més d’un a la vegada.

Un exemple. Quan algú neix es segueixen rituals xintoistes. En vida, aquella persona seguirà el codi ètic confucià. Pot ser que es casi cristià perquè ara està de moda. I quan mori, el funeral serà budista.

Us sorprèn tanta barreja? Doncs benvinguts a Japó, on contrastos, contradiccions i convivències entre lo antic i lo modern són el pa de cada dia.

Entrem una mica més en detall en cadascun dels credos/religions:

XINTOISME

Tot i que shinto és una paraula xinesa, el xintoisme és una religió pròpia de Japó. Ja existia abans però no se li va donar nom fins que el budisme va entrar al país. La paraula shinto significa ‘camí dels Déus’. En japonès, kami no michi.

• El xintoisme venera els kamis (Déus) presents en gairebé totes les coses. Creu que hi ha molts kamis a la natura i que quan una persona mor, la seva ànima es transforma en kami. D’aquí el culte als avantpassats i a la naturalesa.

• La majoria de festivals japonesos (matsuri) són xintoistes.
• Per Oshogatsu (any nou) 70 milions de persones van a temples xintoistes.
• A Japó hi ha molts temples on conviuen elements budistes i xintoistes. Ha estat així durant molts segles, amb l’excepció d’alguns moments històrics més nacionalistes quan es va dir que una religió estrangera com el budisme no podia estar barrejada amb el xintoisme, la religió pura del país. Molts temples on havien cohabitat les dues creences van haver de destruir les seves parts budistes o readaptar-les al xintoisme.
• Un dels elements característics dels temples xintoistes són les seves torii, portes que indiquen la proximitat del temple.
• Cada santuari xintoista té la seva pròpia història i s’ha construït perquè hi descansi l’esperit de ~. Moltes vegades te’n trobes de petits passejant per mig de la ciutat.
• Quan els japonesos moren són incinerats, i com que no tothom es pot permetre un temple, una part de les cendres es guarda en un altar dintre la casa. És comú que la família hi faci ofrenes (el menjar preferit del defallit, etc) i que durant el dia s’obrin les portes de l’altar i a la nit es tanquin.
• El xintoisme diu també que els japonesos i el seu emperador són descendents d’Amaterasu, la deessa del Sol. Amaterasu va crear el món i Japó n’és el seu centre. Aquí és on s’aferren i aferraven rucs nacionalistes que es creien superiors a la resta i amb dret a dominar el món. Aquest i altres motius van donar lloc al Japó imperialista i a les atrocitats que es van arribar a cometre.

Bandera del Japó imperialista. Té connotacions feixistes i avui en dia no es veu gaire.

Gràcies a Déu, cada cop són menys els que creuen en aquesta superioritat racial. Encara n’hi ha però, i hi ha japonesos/es que no es volen barrejar amb estrangers pel seu ADN! No fos cas que la seva sang pura es veiés alterada per la dels micos.

BUDISME

• El budisme va ser fundat per Siddharta Gautama al s.VI a.C. Ell era un príncep indi i vivia una vida de luxe fins que un dia va veure un home vell, un malalt i un cec. Com tots els indis, creia en la reencarnació, i la idea que la gent tornés a aquest món per tornar a patir el preocupava. Per posar fi al seu patiment, va deixar la seva família i va viure una vida d’extrema pobresa. Un dia va col·lapsar per inanició i al recuperar-se va decidir viure de manera intermitja entre el luxe i la pobresa. Després d’anys de meditació, va assolir l’estat de Nirvana -fase en què s’aconsegueix suprimir el desig humà i la necessitat de reencarnar-se. A partir d’aquell moment va començar a ensenyar a altres com aconseguir-lo. Va crear les quatre nobles veritats: 1- Totes les formes d’existència estan subjectes al patiment. 2- El patiment i el renaixement són conseqüència del desig. 3- El patiment s’acaba quan s’aconsegueix eliminar el desig. 4- El desig s’elimina seguint els vuit passos nobles: creença, objectiu, comportament, esforç, parla, ocupació, pensament i concentració correctes. Qui segueixi aquest camí aconseguirà eliminar el mal, les crueltats i les males intencions de la seva ment i s’alliberarà de la necessitat de reencarnar-se.

El Buda de Kamakura

• El budisme va arribar a Japó en tres períodes diferents.

S.VI. Entra per primera vegada al país a través d’emissaris coreans i xinesos.

S.VIII. Arribada de les escoles esotèriques.

S.XII. S’introdueixen les escoles Zen i Terra Pura, probablement les dues branques del budisme que han influït més a la cultura japonesa. El budisme zen afirma que la il·luminació s’assoleix de manera individual i a través de la meditació. Nobles i samurais van adoptar les seves doctrines als seus codis morals i pautes de conducta.

CONFUCIANISME

• Confuci era un savi xinès que va viure al s.VI a. C. El seu codi ètic es basava en la humilitat, la frugalitat, la generositat i la moderació. Es fonamentava en la pietat filial, el respecte pels ancians i l’observació de la tradició.

• El govern japonès el va començar a aplicar al s. VII però no va tenir gaire influència fins que els samurais l’adoptaren al s. XIV. El confucianisme va reforçar la jerarquia social, i promovia la lleialtat als senyors feudals o a l’emperador (segons qui tallés el bacallà en aquell moment).

  

Confuci, al contrari del que pugui indicar el seu nom, tenia les idees molt clares.

CRISTIANISME

I per últim, la nostra, que digui, la vostra.

• El cristianisme va arribar a Japó de la mà de frares espanyols i portuguesos al s.XVI. Va guanyar adeptes molt ràpidament, sobretot a l’illa de Kyushu. Tant que el shogunat la va veure com una amenaça i la va prohibir. Va expulsar del país als frares i va obligar als creients a renunciar-hi. Si es negaven, eren perseguits i assassinats. Va haver-hi molts de màrtirs i la religió va estar a la clandestinitat fins l’any 1868, quan va caure el govern militar i el país es va tornar a obrir a l’exterior.
• Avui es compta que a Japó hi ha unes 6000 esglésies i un milió d’adeptes.
• Per molts japonesos el cristianisme continua sent una religió estranya de la que ben poc en saben. Això sí, de la mateixa manera que han importat l’aspecte visual del Nadal (que no el seu significat) han importat les bodes cristianes. Per casar-se “a l’estil cristià” (com ells ho diuen) no cal ser cristià ni convertir-s’hi. Només s’ha de pagar pasta, vestir-se de blanc i anar a fer el papallona a una església de cartró-guix.

Casament a la cristiana entre dos japonesos (foto que corria per internet, clar)

I això és tot per avui. Espero que us hagi agradat el treball de camp/resum/traducció de diverses fonts.

Apa,

Adéu, Abuda i Aconfuci.