Aplofito que avui tinc un dia lelaxat i us esclic.
En lesum, aqustes dues setmanes he anat bastant de cul plepalant coses pel culo i també pelquè la nòvia ja ha alibat i s’ha instal·lat al xalet.
Continualem amb la mateixa estluctulació d’email... tema plincipal més palafada.
(Amb el vostre permís, torno a fer servir les erres, ok?)
MITSUBISHI PAJERO
Bueno, ja està! Ja podem estar tranquils tots...
Ja us havia comentat a l’altre mail lo del pajero del jefe. Que tenia un Mitsubishi vull dir. Doncs bé, ja m’he tret el pes de sobre i m’hi he sincerat. I és que quan tens algo que et corrou per dins, lo millor que pots fer és treure-t’ho de sobre quan abans millor.
Tornant a les comparacions escatològiques, és com quan notes que tens un
bon cagarro dins i lo que vols fer és treure-te’l de sobre lo abans possible i sentir aquell alivio post-cagada on et quedes tot relaxat assentat a la taça, i passa el rato però et quedes quiet, i sents la pudor però no et mous. Ni t’aixugues el cul ni tires de la cadena; tan sols gaudeixes del relax d’haver pogut expulsar aquell inhumà tros de merda del teu cos. Després t’aixeques i et preguntes com aquell xuxo ha capigut pel teu cul.
Aquesta no! Cagar aquesta caca també mola perquè et sents relaxat, però per la tipologia no és d’aquelles que has d’apretar tant que et quedes sord
Exemplificació perfecta del què estic intentant expressar en paraules.
...aixxxx! Ja està, ja m’heu fet desviar del tema.
Tornant al què estàvem parlant... tenia certes reserves a explicar al jefe la traducció del nom del cotxe, ja que els japonesos són tan seus que em feia por que s’ho agafés com una ofensa personal. Així que vaig haver de deixar passar un temps exageradament prudencial: tota una llarga setmana(!!!!) veient aquelles lletres davant la cara
P-A-J-E-R-O
cada cop que pujava al cotxe.
Aquí teniu la meva, fins ara, tortura psicològica diària
Doncs bé, la confessió va anar així:
Estàvem els dos avorrits al cotxe, esperant i esperant, i allò que ens anàvem mirant i mirant, i quan cap dels dos no aguantava més, la pregunta inevitable... ¿Qué, nos hacemos unas pajillas?
Va ser molt bo. Quan li vaig explicar, el tiu m’ho va fer repetir
-Què dius que vol dir???
Ja per explicar-li el significat del mot, va ser curiós... joder... tampoc podia gesticular-li. Portava treballant allà 7 dies i tampoc podia imitar a un mico pelant-se-la o fer-li algun comentari tipus -Sí home, allò que els solters pensen que deixaran de fer al casar-se i que un cop casats pateixen les migranyes, mal de panxa, regla, son o quasevol altra cosa. I després has d’aguantar que la parenta et digui ser dona és molt dur mentre tu penses joder, per dur lo que tinc entre les cames.
En fi, que quan en Fumio Funaki àlies jefe ho va entendre, es va començar a descollonar i va estar uns 20 minuts que l’únic que feia era partir-se i repetir Pajelo, pajelo. Jajaja. I jo al costat mirant-me’l i pensant espero que no li agafi un atac d’algo perquè li farà el boca a boca la mare del topo.
Després em va preguntar si aquesta paraula només existia en espanyol i si tenia algun altre significat. I és que el tiu es va quedar amb aquesta ceba al cap.
I a l’arribar a l’acadèmia, en comptes de posar-se a treballar, el tiu es va posar a buscar la paraula per internet. Si, l’assumpte té tela... el jefe teclejant Pajero al google.
Foto del gato mierda que tira per terra totes les teories gracioses sobre l’origen del nom
L’home després em va comentar que potser li hauria d’escriure una carta al sr. Mitsubishi. Li vaig treure la idea del cap argumentant-li la d’estones de catxondeo que ens hem arribat a passar gràcies a aquest nom. Ell, un home comprensible, ho va saver veure i al final no escriurà cap carta. Igualment, els Pajeros es van extingir fa temps. Els cotxes clar. Els altres pajeros mai deixaran d’existir.
BANYS PÚBLICS
Suposo que tots haureu vist pelis o manga on surten els banys públics; doncs amics, després de provar-ho, us puc dir que això és la festa!!!
Després de l’escena íntima del cotxe, doncs clar, el jefe volia que compartíssim més moments junts i com que ell hi va gairebé a diari, doncs em va preguntar si volia anar fer el monya a un bany públic.
Vaig accedir-hi, clarificant primerament que res de mariconeos, i la veritat és que no m’arrepenteixo gens.
Vosaltres: - I què cony els atreu allà?
En els onsen hi trobes una sauna i diferents banys amb diferents temperatures d’aigua calenta, alguns d’aigua termal (natural) i fins i tot alguna piscina a l’exterior, on tu t’estàs foten-te de calor mentre tens una muntanya nevada davant dels teus ulls, cosa molt maca i curiosa a la vegada.
La veritat és que s’hi està molt bé i t’hi relaxes molt. Tanmateix, el primer cop no les tenia totes ja que al posar un peu dintre l’aigua i comprovar la temperatura de l’aigua, em pensava que m’escaldaria les pilotes i que em quedarien com un mico (vermelles, inflades i sense pèl).
Afortunadament no va ser així i encara conservo l’estimada mata de pelo.
(Els humans no som els únics qui disfruta d’un bany calentó)
Una altra de les coses diferents entre el Japó i Espanya, és la manera de dutxar-se.
-Quèeeeee? Que no es dutxen amb aigua com a tot arreu? us estareu preguntant.
-Joder, evidentment amics.
-I què cony hi ha doncs?
-Doncs que aquí es dutxen sentats. Clar, tant de currar, després no s’aguanten drets ni per fotre’s una dutxa.
Potser semblarà una xorrada però realment és molt relaxant. Sèus en un tamboret d’aquells baixos i tens un surtidor (no tipus Ramonet, sinó d’aigua) on et pots rentar tranquil·lament.
Al mig de la sala hi acostuma a haver una -o més d’una- gran piscina.
Doncs res, això és tot per avui.
Molts petons,
Sus enyora,
Senyó Choldi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada