El viaje de Choldi: Kushiro city

Aquí trobareu un recull de fotos (més algun comentari) de Kushiro, la mega-urbe, la farra city, l’Eivissa siberiana, aaaahhhh… mmhhh… vaja, la ciutat on vivim.

Segons els nipons, a l’illa de Hokkaido només hi ha vaques. De la mateixa manera que els americans diuen A Texas sólo hay vacas y maricones, els japonesos diuen A Hokkaido sólo hay vacas. Sense lo de “maricones” perquè segons ells a Japó no hi ha gays. Bé, aquest és un tema massa delicat com per tocar-lo avui: ho deixem per un altre dia.

A les següents fotos podreu veure Kushiro downtown, “el centre” on teòricament hi ha tota la moguda. Malauradament i com podreu observar vosaltres mateixos, estimats lectors, a diferència de les grans acumulacions humanes de ciutats com ara Tokyo o Osaka, a Kushiro els carrers estan buits durant el dia. Cosa que per altra banda tampoc estranya massa doncs els japos no són tontos i no els agrada passar fred.

La veritat és que per ser el centre és bastant trist ja que la meitat de botigues (sense exagerar) estan tancades degut a 1- la recessió econòmica que pateix Japó i sobretot Kushiro i 2 – l’obertura de centres comercials gegants amb tot tipus de serveis i amb un gran aparcament a altres zones de la ciutat.

La nit però és una altra cosa…metamorfosi. Tots aquests carrers buits estan plens de taxis esperant a omplir-se de clients beguts. També et pots trobar yankees que s’esconyen perquè van corrent buscant els seus amics i no veuen una cadena XD -una abrassada Matt.

Hi ha un munt de bars d’stripers però com a home casat (o ajuntat, que ve a ser el mateix) no hi estic autoritzat a anar.

Ara anem a fer un Best Of dels paratges més bonics de la ciutat, cosa que m’ha costat bastant ja que no hi ha massa a destacar.

PARCS
Tsurugadai Park
Aquest es troba davant la facultat on curra l’Asuka (si tete, s’escriu amb U però no es pronuncia…joquésé, ¿no s’escriu Hola amb H i no es pronuncia?).

Les fotos són de fa un parell de mesos, quan la primavera tot just començava a arribar i treure’s l’abric era encara impensable. Si nois, si feu comptes, fa dos mesos era principis de juny i aquí tot just començaven a brotar les primeres flors. Sic!

Els ocells que es veuen als arbres són corvs. Aquí no hi ha coloms i les seves desagradables cagarades pero qui hagués dit que mai els trobaria a faltar. I és que dóna molt mal rotllo anar pel carrer pelan-te de fred i sentir grnyieeeec grnyiiieeec, que en corví (llenguatge corv) deu voler dir Enric, Enric, vine que un altre guiri la palma d’hipotèrmia.

Yanagimachi Park
Uns dies més tard, els cirerers ja florien. Amb la jaqueta encara cordada vam anar a veure-ho a un altre dels parcs de la city, que coincideix a ser el meu camp d’entrenament i on també hi ha un camp d’un golf raro que juguen aquí, que consisteix en fotre unes hòsties considerables a unes pilotes de tamany petanca al llarg d’unes pistes tres o quatre vegades més llargues que les de mini-golf.

En el parc també hi pots trobar gronxadors per a què els nens i els no tant nens hi passin el rato.

TEMPLES
Com no, hi ha un munt de temples. De més grans, de més petits, però bonics tots ells, almenys als meus ulls. És una arquitectura totalment diferent a la nostra i m’hi agrada passar el rato mirant els detalls. Això és el legat que la carrera ha deixat a la meva vida. Al menys de moment.

Yonemachi temple

Pagoda Nenhoji

Altres temples

PORT
El port, situat al costat del Downtown, és un lloc maco per anar-hi a fer una caminadeta. L’edifici raro és el Moo i a dins hi conviuen en harmonia, un jardí botànic, sales d’exposicions, cafeteries i restaurants, un gimnàs, la piscina municipal, i un mercat de peix a la planta baixa… al més pur estil japonès: practicitat: acumular tot tipus de diferent serveis al mateix punt perquè no t’hagis de moure.

HARUTORI LAKE
La ciutat té un llac bastant gran (es tarda una horeta a voltar-lo a peu) que està envoltat per un pseudo-parc (=4 arbres fotuts en un vessant de turó que fassa massa pendent per edificar-hi).