És ben curiós perquè aquí el bon temps no és gens habitual i sempre que se’n va la nòvia, fa bon temps:
Asuka, és una indirecta molt directa… fot el camp més sovint ;)
El divendres, abans de plegar, el jefe ens va comentar que el diumenge aniria a Tsurui, un poble situat a una mitja horeta en cotxe de Kushiro. I la raó?
Es celebrava el FOOD FESTIVAL (o festival de gordos).
Meitat curiositat i meitat perquè el jefe és de bona vida, vaig decidir afegir-m’hi.
Arriba el matí del diumenge. Despertador, dutxa, algo d’esmorzar per enganyar l’estómac, i em presento al punt de trobada. Increïblement, vaig ser el primer! Dos minuts i arriba el jefe. Tres minuts més i és l’hora acordada.
10 minuts i res.
10 minuts més i arriben els altres, la pareja felisss. Em va fer il·lusió que arribessin tard per veure que la costum d’arribar tard no és només pròpia del nostre país.
Ens vam plantar allà en un plis, però la veritat és que quina destrempera!
Només hi havia vuit paradetes! Així que en 5 minuts (sent generós) ja ho havíem vist tot.
Ja que el clima era anormalment agradable, vam decidir passar-hi unes horetes més.
Així que Funaki-san, que sempre ens sorprèn amb activitats poc comunes, ens va dur a fer un Gun Golf, un Golf amb escopetes.
I com es menja això?
Doncs amb un circuit de divuit dianes ubicades en diferents llocs, ara més a prop, ara més lluny, més o menys llum, enmig dels arbres, en pujada, etc etc. i tu li has de fotre canya amb una escopeta de fira que dispara boletes de goma.
O per pacifista o per parkinson, em van fotre una pallissa que no vegis. I no tenia les faldilles de ma mare on anar a plorar i buscar consol.
Tinc excusa però, i és que hi havia un americà (no cal que digui lo què els hi van les armes) i el jefe ja hi havia anat unes quantes vegades.
Després, ens vam muntar a una bici de quatre persones i van posar el ruc davant… vaja, que anàvem quatre i només pedalava jo. Bé mira, així quan torni a Canet, us podré fotre canya amb la bici.
Poc més i després cap a casa. El festival em va saber una mica a poc però em quedo amb el lloc, que és verd i maco; amb un llac, que és petit i coquetó, i on no hi ha massa gent (però si mosquits).
Vaja, que és un bon lloc on anar a fer una costellada d’aquí uns quants mesos quan torni a fer un dia de Sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada