DIA 4
Després de l’estada sedentària de tres dies a Kyoto, va començar la vida nòmada. Cada dia una ciutat diferent. El primer nou destí va ser Nara.
Nara fou la capital de Japó entre els anys 710 i 784 i és considerada com un dels bressols de l’artesania, la cultura i l’art japonesos.
El nom en sí, a mi particularment em fa molta gràcia, i us n’explicaré el perquè.
En japonès, es col·loca la partícula ‘O’ al principi d’una paraula per expressar-ne respecte. Així per exemple, 'o-namae' significa honorable nom; 'o-tomodachi', honorable amic i així successivament. S’utilitza sempre i quan no parlem en primera persona. Quan ens referim al nostre nom, direm namae mentre que al referir-nos al nom d’un altre, direm o-namae.
Hi ha molts altres casos en què s’usa la partícula ‘O’: O-sake, o-sushi, etc. els quals reflecteixen l’apreciació nipona per les coses quotidianes.
Quan algú aprèn un idioma, sempre n’aprèn primer les pitjors paraules: paraulotes, vulgaritats i etcétera. Així doncs, Chin-chin és l’òrgan reproductor masculí i el vaig aprendre a l’època d’australiapitecus en un sopar amb gent de diferents països. Estàvem de celebració i al moment del brindis, tothom ho deia en el seu idioma (Nasdrabi, cheers, kampai,… ). Va arribar el meu torn i al pronunciar les paraules màgiques <chin chin>, les japoneses de torn es van posar les mans davant la cara, em van injustament titllar de degenerat, etc etc. Així vaig aprendre la primera paraula.
Una altra de les paraules que vaig aprendre ràpidament va ser Onara (pet) però no us n’explicaré la situació. Que voli la imaginació.
És pura casualitat que Onara comenci per O, ja que què té d’honorable una ventositat? Però clar, la depravada ment que té un, no va poder evitar fer una associació entre els dos mots i treure’s una teoria de la màniga:
O-nara és un honorable pet d’aquells que fa una remor graciosa i que arrenquen un somriure fins i tot al més ben posat, mentre que Nara deu ser una vulgar i traicionera llufa; aquell acte silenciós i carregat de males intencions, que quan te n’adones ja és massa tard. La ferum ja ha penetrat per les dilatades fosses nassals i el teu cervell es troba temporalment intoxicat.
Deixant etimologies Xorx de banda, a Nara hi ha el temple de Todaiji, on hi ha l’estàtua de Buda més gran de tot el Japó.
Té una alçada de
Només l’orella fa
Foto de l'exterior del temple
Apart de l’estàtua, el temple ja se’n mereix una visita. És el temple de fusta més gran del món, i això que l’actual és una reconstrucció a 2/3 de l’escala original. Els pilars que sostenen el sostre són gegantins. Mireu les fotos i feu-vos-en una idea.
Es diu que passar pel forat que hi ha en aquell pilar porta sort. Per estalviar-me la vergonya de provar de passar i quedar-hi obturat, vaig preferir ni provar-ho. I és que està clar que tenim una edat i els kilos de més costen de treure.
Una imatge típica de Nara és el cèrvol. I és que a Tobihino (parc de Nara), n’hi ha una quantitat brutal. Aquests no són esquerps com els del Pirineu, sinó que estan totalment domesticats. De fet, hi ha paredetes on pots comprar unes galetes especials, que els hi trempen molt i així et pots fer una foto amb un isard menjant de la teva mà. Segons la guia, sempre hi ha algun guiri espavilat que les compra i se les fot ell. No sé fins a quin punt és cert o tant sols és una llegenda urbana. Aquelles galetes tenien pitjor pinta que les ja mítiques galetes de cavall. Estava clar que no eren per humans. En fi, que no sé si és veritat o no era més que la costum japonesa de posar advertències per les coses més xorres.
Per acabar d’arrodonir el dia, vam visitar un temple tradicional japonès: el temple shintoista de Kasuga.
El trajecte Kyoto-Nara o Osaka-Nara es fa en una hora de tren aproximadament i visitar-ho són unes quatre horetes. Si algú té previst anar-hi, que prevegi mig dia.
Tofukuji, al parc de Nara. Un temple de planta octogonal.
1 comentari:
I remember you taught me that about chin-chin. Is it like the scientific term? or vulgar slang? or a pet name for it?
Publica un comentari a l'entrada