Cap d'any

Shogatsu (any nou) és probablement la festivitat més important del calendari japonès.

Les empreses tanquen tres dies (de l’1 al 3 de gener) que no sembla massa si ens ho mirem amb la nostra mentalitat, però que un país com Japó tanqui barraca tres dies –i ja sabem com les gasten quan fan vagues- vol dir que s’agafen aquesta festivitat molt en sèrio.

Abans, l’u de gener era un dia normal i corrent ja que Japó seguia el calendari lunar xinès. L’any 1873, després de la restauració Meiji, es canvià al calendari gregorià (el “nostre”).

Avui en dia, final d’any / inici del nou està carregat de tradicions, que intentaré explicar el millor que sé. Si no us agrada, o ho busqueu a la wikipedia o us la piqueu amb dues pedres.

Comencem pel què més els agrada a l’Evarist i a en Ronaldo, qui tenen dues coses en comú: aquesta falera per tragar i la panxa.

LA DIETA

És tradicional que les famílies -que també s’acostumen a reunir i passar les festes junts- mengin Osechi el dia de cap d’any. N’hi ha qui compra els ingredients i cuina, i n’hi ha qui ho compra ja tot preparat. Ambdós són honorablement acceptables.

L’Osechi és el menjar tradicional de cap d’any i consta de petites quantitats (collonadetes) de coses diferents, cadascuna amb el seu significat.

· Toshi-koshi soba (Fideus de fajol): Com són els fideus? Allargats, no?...El simbolisme està clar: es demana longevitat.

S’han de menjar tots els què s’hagin cuinat abans d’any nou. Si no s’acaben, es diu que porta mala sort econòmica.

· Datemaki (truita dolça amb triturat de gamba o de peix). És per desitjar que l’any nou ens porti molts dies auspicis.

· Kamaboko (una mena de premsat de peix). Tradicionalment la pasta es feia alternant vermell i blanc, els colors de la bandera del Sol naixent. El seu significat és festivitat, celebració.

· Kazunoko (huevas de arenque). ‘Kazunoko’ vol dir literalment ‘numerosos fills’. Així doncs, és el desig d’una descendència numerosa. O molts intents d’engendrar-los, vaja, que és la part més divertida.

· Konbu (un tipus d’alga). Aquí el simbolisme és etimològic. El nom de l’alga està relacionat amb la paraula ‘yorokobu’, que significa alegria.

· Kuro mame (mongetes negres). Apart de mongeta, ‘mame’ també vol dir salut. És per demanar salut per l’any que vindrà.

· Tai (besuc). Està relacionat amb la paraula ‘medetai’ i simbolitza un esdeveniment auspici. Semblant al significat del datemaki.

· Tazukuri (sardines dessecades amb salsa de soja). Tazukuri vol dir també algo així com ‘fer camps d’arròs’. En el passat era utilitzat com a fertilitzant i per tant, simbolitza el desig d’una collita abundant. Pels catalans el simbolisme de fertilitat és la figura del caganer (o la merda) i pels japonesos és la saldina.

El menjar pot variar de regió a regió però aquest és bàsicament el menú tradicional amb significat. Com que això només omple mig queixal, especialment si s’és de vida, també es mengen altres coses, tradicionals o no. Alguns altres plats típics són la sopa Ozoni (amb base de miso i algues) o una pasta de moniatos amb castanyes.

A la foto, podem veure un home picant per preparar pasta d’arròs, a partir de la qual se’n fa Mochi, el pastís típic de cap d’any.

Com a beguda, es sol veure Otosu (un vi dolcejat d’arròs).

LA TELE

De la mateixa manera que a Espanya hi ha els programes especials de cap d’any, a Japó també hi són. Per cert, quins temps aquells de Martes y Trece, eh? Jo era petit llavors, i sense jartar-me a cava, em fotia uns farts de riure increïbles. No sé què passaria si ho mirés ara però. Potser cauria el mite com amb tantes altres coses a les què m’havia enganxat llavors (Oliver i Benji, Pressing Catch, Sensación de vivir, etc).

El programa més vist de tots és de carrer el Kohakutagassen, on actuen els artistes més populars de J-POP (pop japonès) i enka (música tradicional). El programa és llarguíssim, de 7 a 11.30 aproximadament.

http://www.youtube.com/watch?v=NCObDD-Nn2M

Aquest angelet no és una cantant de J-pop precisament. Però és que la mossa és la mostra que la globalització no només comporta coses dolentes. Davant dels vostres ulls, Maria Ozawa, una perfecta mescla de gens orientals i occidentals. Benaurat sigui el mestissatge! I benaurat sigui en Xorx, qui us en proporciona un parell d'imatges i un vídeo.

EL TEMPLE

És tradicional anal temple durant un dels tres primers dies de l’any; molta gent fent-ho a les 0.00 del dia 1. Joya no kane és una campana que sona 108 vegades, ja que segons les doctrines, 108 són els mals existents (baixes passions o debilitats humanes).

Per sort, els japonesos no tenen la costum de menjar raïm o beure cava amb les campanades. La turca o indigestió seria sonada. Ni en Marquex en els seus bons temps l'igualaria.

De les 108 campanades, 107 es toquen a l’any vell i l’última a l’any nou, per començar l’any purificats. Llavors hom fa una pregària (salut per la família, aprobar un examen, la wii, que aquella noia em faci cas, …).

Amb l’Asuka vam anar a un temple de Hakodate on hi havia una gentada. Bé, de fet, com a tot arreu suposo. Vam haver d’esperar mitja hora sota una tempesta de neu. Va ser molt maco, si, però una experiència molt refrescant, també.

Després de resar (o fer-ho veure), tothom a comprar impulsivament amulets i paridetes vàries. Hi ha noséquants estands venent amulets de la sort, paperets que et diuen la fortuna, i com no, les típiques parades amb menjar i beguda, que després d’una estona sota la neu, la veritat és que s’agraïen.

Com no podia ser d’una altra manera, segons els japonesos és tradició fer-ho TOT. Així doncs, vam començar comprant un Omikuji (oracle), un paperet que et diu la fortuna i que evidentment va ser bona (em pregunto si mai n’hi ha cap que digui que pillaràs). Després de lligar el paperet a un cordill perquè es compleixi la predicció, vinga, a deixar-nos la pasta amb uns amulets a preu d’or. En el meu cas, només me’n van aconseguir colar un, el gall, que és l’horòscop xino pels nascuts l’any 1981. No us podeu imaginar la quantitat d’amulets que hi arriba a haver: per la sort, per la salut, …

Hi ha molta gent que es manté en peu tota la nit (i n’hi ha que fins i tot pugen una muntanya o se’n va a la vora del mar) per a veure la primera sortida de Sol de l’any (hatsu-hinode), que és representatiu per tot l’any que vindrà.

El primer dia de l’any és un dia d’alegria i si volem començar l’any amb bon peu, no ens hem d’estressar ni enfadar. Si estem conduint i la nòvia no sap llegir un collons de mapa, cosa que posa dels nervis (..no fotem), hem de respondre amb un somriure, aparcar a una cuneta gelada, posar el freno de mà, els quatre intermitents, intentar relaxar-nos i trobar la puta carretera en dos segons. Tant costa llegir un mapa?

DECORACIONS
Durant festes, els barris i portes de cases, comerços, bancs, etc. estan decorats amb Kadomatsu, un ornament fet amb branca de pi, bambú i pruner. És diu que porta molta sort. Tot un detall que un banc et robi els calers però et desitgi sort.

POSTALS D’ANY NOU
Abans d’acabar l’any, els japonesos tenen vàries coses a fer. Una d’elles és netejar la casa i la roba per entrar nets a l’any nou.

Una altra és que si a occident hi ha la costum d’enviar postals de Nadal, a Japó hi és d'enviar Nengajo (o postals d’any nou). Els japonesos s’ho prenen molt en sèrio i se n’envien moltíssimes. En general, familiars i amics. Una casa en pot arribar a enviar unes 100! Per tal d’estalviar-se la feinada, tot i ser més car, algunes cases se les fan fer a una imprenta. Els qui tenim un poder adquisitiu més baix ho fem a mà.
El format varia moltíssim i molts cop hi ha representat l’horòscop xinès de l’any nou.

Correus japonès no és una xapussa com a Espanya. És una empresa sèria, ràpida i competent . I una mostra n’és el següent:
Les oficines de correus donen un plaç d’uns dies per a què la gent enviï les postals de cap d’any. A mida que les reben, les van emmagatzemant i amb un servei especial, les reparteixen TOTES el dia 1.

Si hi ha hagut alguna defunció a la família en el transcurs de l’any, aquesta enviarà cartes als hipotètics enviadors (qui n’hagi enviat els anys anteriors) demanant que per respecte al defallit, no enviïn Nengajo.

Doncs això és tot honorables amics,

Akemashite Omedeto Gozaimas
(Bon any nou)