De la zoofília o els sorolls d’animals

Estimat diari,
(i lectors profanadors dels secrets més íntims d’una persona. Que no saveu que no es llegeixen els diaris d’altres persones?)

Avui estava a l’acadèmia molt enfeinat navegant per internet quan de sobte ‘Pi, pi’ ha sonat el fax. Arribava el curro per la setmana que ve.
Sí estimat diari, això funciona així. D’ una setmana per l’altra, les escoles ens envien un fax amb el temari de les classes. Llavors toca preparar-ho per acabar fent el ganso davant dels nens.

D’una banda hi ha escoles que fan un planning molt detallat. Aquells dies em toca fer d’actor secundario Bob. És a dir, seguir el guió i fer bàsicament de profe assistent. És semblant al paper d’un actor de repart, com aquell de Pulp Fiction que només diu ¿Todo bien? dues vegades. En el meu cas, Is that OK? perquè haig de fer veure que ensenyo anglès.
També podem comparar el meu rol amb el d’home florero, la versió masculina de les ties buenorres de teleconcursos xorres que l’únic que fan és portar una targeta al presentador. En el meu cas, passar el motxo sota les cadires quan sona el timbre. Tal és el poder afrodisíac desperta-líbidos que generen 25 cm. en repòs.

D’altra banda, hi ha escoles que malgasten un full de paper amb un fax d’una sola paraula dient per exemple, ‘Animals’… cal?
En aquests casos, el menda és qui prepara la classe de cap a peus. Un cop allà, té el paper que li correspon a un actoràs de tal calibre: el rol principal, que tot sigui dit, molt millor que alguns actors de TV3. Algun dia em donaran un Goya, no patiu. Quan això passa -no lo del Goya sinó que l’escola només digui el tema del dia-, tu, o sigui jo, has de muntar la classe al voltant d’aquella idea. Pensar com ensenyar el vocabulari i que els nens no se t’adormin; quins exercicis o activitats són adequats per l’edat de la canalla; cançons relacionades amb el tema; jocs, etc.

Està clar que no tot és negre o blanc, americà o anti-americà, mosso o persona, gay o hetero… també hi ha bisexuals, no Grunsins?
Doncs amb les escoles, el mateix. N’hi ha que et donen un esquema del temari però deixant llibertat de moviments.
Avui, una d’aquestes escoles ha enviat un fax. Us destaco una de les activitats. Cito textualment:

“Ensenyi si us plau els sons dels animals en anglès”.

Lo graciós és que no és la primera vegada que m’ho demanen.
A primer cop de vista sembla la xorrada més gran.
Bé, a segon també.
Quina pèrdua més gran de temps, no? Aquells nens tenen 3 classes d’anglès l’any i se’n passaran mitja aprenent aquesta burrada? -Mai més ben dit.
Faran constar al currículum que saven els sorolls dels animals en 3 idiomes?

I quan arribin a casa després de l’escola, què li diran a sa mare?
-Honorable mare, honorable mare, miri que he après avui a l’escola.
-Què fill?
-Que un porc en anglès fa oink oink.
-Ah això està molt bé. Demà t’apunto a una acadèmia a que t’ensenyin què fa la resta del zoològic.

Deixant frivolitats apart, el japonès és una llengua que té moltíssimes onomatopeies que es fan servir a diari.
Segons Wikipedia, “una onomatopeya es el uso de una palabra, o en ocasiones un grupo de palabras, cuya pronunciación imita el sonido de aquello que describe.”

Utilitzar-les no és una cosa exclusiva de nens. Te’n trobes a llibres, les sents a conversacions d’adults i n’hi ha a versos de poesies molt celebrades.
Suposo que com que són un element bastant present a la seva llengua, demanen que se’ls hi ensenyi en anglès.

Aquesta pertany a aquella mítica sèrie de Batman tant cutre que feien per TV3. Algú més la recorda?

Ara us posaré un exemple ben xorra d’aquesta àmplia gama per a representar sons en idioma nipó. La ramor que es fa menjant (nyam nyam en català) està expressada de tres formes. Si es menja amb la boca tancada, escriurem ‘mogu mogu’. Si intentem escenificar un tiu més guarro que menja amb la boca oberta i fent ramor, direm ‘pako pako’. I per últim, l’estil Son Goku (=un golafre que endrapa ràpid, estirant de tot arreu) el representarem amb ‘muisha muisha’.

Així que per aquells curiosos que us pregunteu si els gossos borden a tot arreu igual o no, mireu el quadre:

Animal / Idioma	Espanyol	Japonès	Anglès
Abella	BZZZ	BUM BUM	BZZZ
Ànec	CUA CUA	GA GA	QUACK QUACK
Cavall (relincho)	IHIII	HI-HIIN	WEE HEE
Cavall (passos)	COTOCLOC	PAKA PAKA	CLIP CLOP
Elefant	BIAAH	PAOH PAOH	BARAAG
Gall	KIKIRIKI	KOKE-KEKKO-O	COCK-A-DOODLE- DOO
Gat	MIAO	NYAA NYAA	MEOW
Gos	GUAU	WAN WAN	WOOF
Granota	CROAC	KERO KERO	CROAK / RIBBIT
Lleó	GRRRR	GAOOOO	ROAR
Lloro	Lorito lorito	Ohayo (bon dia)	Who’s the pretty boy?
Ovella	BEEEE	MEEH MEEEH	BAAA
Porc 1 (grunyir)	OINK	BUU BUU	OINK
Porc 2 (crit)	CUII	BUJI BUJI	WII WII
Ratolí	IIIK	CHU-CHU	EEK
Tigre	GRRR	GAO GAO	GRR

Què us en sembla? No us queixareu, eh? Ha estat un estudi molt detallat :-o
Moltes hores perdudes, que digui dedicades a aquesta tant interessant branca de la lingüística.
Com a opinió personal, haig de dir que en japonès potser s’assemblen més al soroll real. Fa realment un gos 'guau guau', com diem en català? I un porc, fa 'oink oink'?

Va. I per acabar, un parell de vulgaritats més, que sé que us agrada: les onomatopeies de les ventositats.
Un pet (onara) en japonès fa ‘Buuuuu’ mentre que un rot fa ‘Gueee’.

Apa, sayopet per tots.

PD. Algú s’anima a afegir algun altre idioma?