Tsunami urbà

Estimat diari,

Tot i que fa dies que no t’escrivia, avui no m’extendré gaire i seré breu.
I seré breu perquè m’ha passat quelcom que cada cop que hi penso encara em fa riure i no em deixa concentrar massa.

Fa més de dos mesos que la temperatura a Kushiro està per sota els zero graus. Va nevar un parell de vegades i amb el pas del temps, la neu es convertí en gel.
Avui, ha fet Sol i s’ha fos part d’aquest gel, deixant els carrers plens de basses d’aigua (que a la nit probablement es tornin a glaçar).

Eren les 14.00 h. i sortia de l’escola conduint el cotxe, amb les ulleres de Sol posades i el CD de flamenco a tope, quan de cop veig a una dotzena d’alumnes gesticulant i dient algo.
Clar, jo ja estava tot emocionat amb la llagrimeta als ulls, tot orgullós dels meus alumnes... No m’odien, m’estan dient adéu -pensava.
La guassa ha vingut quan l’agressivitat del seu llenguatge corporal m’ha fet entendre que no s’estaven despedint. S’estaven cagant en la meva p*** mare.

I és que semblava que vinguessin d’un concurs de 'Miss Camiseta mojada' de qualsevol discoteca d’estiu.
Si, Xavi. Sense adonar-me’n (de veritat ho dic) he passat per sobre una bassa que resulta que era una mica fonda. A l’anar una mica ràpid, l’alçada i la pressió de l’ona/esquitxada han augmentat i s’ha acabat convertint en un petit tsunami que els ha deixat ben xops a ple hivern.
Aquest petit infortuni ha convertit a un grup d’educats alumnes en un conjunt d’anarquistes que protestaven iradament per quatre gotetes d’aigua.

Malgrat que ara ja fa un parell d’hores que ha passat, cada cop que hi penso, m’entra un atac de riure incontrolable d’aquells d'antany.
En Fumio i la Tracy es van girant i fan cara de preguntar-se el motiu.

S’estarà enfotent de nosaltres?
El fred l’ha afectat?
Ha perdut la cordura?
S’ha tornat boig?

Una única resposta: any-any-any-nyiaaaaau au auuu