¿Què fer si a la teva ciutat hi ha tanta neu que no saps on fotre-la?
Un dos tres, responda otra ves…
Una curiositat que em va fer caure de cul a terra és que hi ha escultures/estàtues fetes per soldats japonesos. Al peu d’una d’elles projectaven un vídeo on es veia els militars fent aquests treballs de precisió. Em va sorprendre molt veure com un escull social, un tiu bastorro tant inútil que no serveix per res més i decideix allistar-se a l’armada, no només es preocupa per l’art sinó que treballa amb traça. Està clar que Japó és un altre món. No em puc imaginar el “nostre” exèrcit amb coeficient mental de Forrest Gump i dioptries que no els deixen diferenciar si a
I si creieu que exagero, féu click i veieu el ja clàssic vídeo:
http://www.dalealplay.com/informaciondecontenido.php?con=21485
(d’acord, no és l’exèrcit espanyol, i què? Segur que l’armada invencible ho faria millor)
Un any enrera, a l’acceptar l’oferta de feina a Hokkaido, em vaig haver de posar a buscar informació perquè no en coneixia gaires coses. Una de les úniques coses que sabia era que Sapporo existia i que hi havia un Festival amb estàtues de neu.
Havent vist les fotos d’altres anys, se m’havia despertat el cuquet (gusanillu) i em feia molta il·lusió anar-hi i veure-ho in situ.
A l’Asuka també n’hi feia molta però per motius de força major no va poder venir. Així que va tocar anar-hi solet.
Va, parlem del festival en sí.
Aquest estava dividit en tres zones:
Satoland
Una mena de parc d’atraccions pels més menuts. Un laberint amb parets de neu de
Els tobogans. Al de la dreta, els nens agafaven tanta velocitat que anaven a parar al mar. Mesura presa pel govern japonès per a controlar la natalitat i la sobrepoblació.
El laberint i un minigolf sobre neu.
Odori Park
Al parc principal de Sapporo hi havia la majoria d’estàtues de neu. Des de “petites” (1-
Això si, caminar fou un suplici. Una riuada humana anti-esquizofrènics. Per amenitzar-ho una mica, actuacions infantils i algun concert.
- Narnia II
- JAL. Les aerolínies japoneses contra el canvi climàtic. ‘Si volem que els nostres fills puguin disfrutar de tots els llocs’ -on et porta JAL per preus econòmics-* ‘aturem el canvi climàtic.’
- Egipte, un tema recurrent al festival.
- Castell fet per l’exèrcit nipó.
- STV. Un canal de tele celebra el seu 50è aniversari construïnt aquest conjunt de fantasia. A la foto no es poden veure massa bé les diferents profunditats però valia la pena voltar l’estàtua i veure-la des de tots els angles.
(Un parell més d’èpiques/fantàstiques)
Sense dubte, una de les meves preferides. Potser no era tant gran com les altres, però m’encanta l’expressió que li han aconseguit donar.
Veure-les de nit també valia la pena
Inclús les xorrades també hi tenien cabuda. A l’esquerra, el comediant de moda, Kojima Yoshio, un tiu que porta 6 mesos cantant la mateixa cançó xorra en calçotets.
Féu click si us pica la curiositat de veure'l en acció:
http://youtube.com/watch?v=ieFV3IVQ-rw
L’home va canviant la lletra, mantenint el mateix ritme i la tonada. A l’original deia algo així com
"Em vaig graduar… a una universitat de prestigi
Valia una pasta… però ara surto a
Ma mare té un trauma…
Però a mi m’és igual (Demo sonna no kankenai, la tonada)
Però a mi m’és igual. Però a mi m’és igual.
Sí, opapi."
I sota aquestes línies, un penjat espanyol que se’m va avançar i va fer la seva versió. Em sap greu però perquè no m’acusin de plagi, us quedareu sense veure’m el 6-pack i els calçotets de l’oeste.
Susukino
Al barri amb la moguda nocturna hi havia les estàtues de gel. Impressionants també. Vam tenir la sort de veure com un paio n’estava fent una.
Amb què?
Buxó? Escarpa? Ganivet?
Res de res.
Amb motoserra, nens!
Esquerra. 'Graceful dance' / Dreta. 'Ohinasa'
Esquerra 'Blue Dragon' (drac)
Dreta 'Mermaid' (sirena)
He penjat només algunes de les fotos que vaig fer i és que en només mig dia ja havia tirat més de 100 fotos. Vaig acabar amb agulletes al dit però realment s'ho valia.
Com a miscel·lània, comentar que ens vam tornar a trobar amb en Biel, celebrant així
Ens vam trobar i vam passejar engullits per la gran massa humana del Festival. Després vam anar a sopar fideus al carrer del Ramen i vam acabar fent un parell de cerveses. Tot això xerrant amb català, lo que fou d’agraïr. Va bé això d’oblidar-te d’altres idiomes i parlar el teu per una estona.
Esquerra. Dos canetencs, catxondos perduts, desfent les estàtues amb el seu calor corporal davant la desesperació del maestro escultor.
Dreta. Al carrer del ramen, un carreró de
I quan en Biel ja estava fins el gorro de mi –si nois, sóc cansino, què hi faré?- doncs cap a dormir. A on?
A un hotel càpsula.
Vaig tardar massa en buscar allotjament i els pocs hotels que quedaven se n’anaven cap a uns 180 € la nit.
Per una sola nit, vaig decidir pagar els 21 € que costava el nínxol i provar l’experiència. No les tenia totes, no, abans d’anar-hi. Pensava que seria un passadís amb parets de pedra foradades i un lloc per deixar flors. Me l’imaginava com el cementiri de Canet i per tant, ja m’havia pensat l'epitafi, però va resultar no ser així. Me'l guardo per quan m'arribi l'hora.
No era un palau i el vàter era comú però el taud estava prou bé. A més, hi havia un escritori, un armari per deixar els trastos i una tele. 
L’endemà, a reveure lo ja vist i a fer una mica de turisme per la ciutat. Ens vam trobar amb
No podem viure ni amb elles ni sense elles!
L’estada va acabar amb un altre festival. Aquest cop, de ronquidos al bus de tornada.
1 comentari:
Wow Xorxy,
That looks gorgeous. The weather's pretty much the same here, too, by the way.
Love, Emily
Publica un comentari a l'entrada