Pista de gel urbana

Estimat diari,

Avui, per variar, t’escriuré en plan nyi nyi nyi.
I és que hi ha quelcom que em sorprèn i m’emprenya molt a la vegada.

Cada any, neva o molt o moltíssim en aquesta puta illa. És molt maco veure caure la neu i com els carrers queden tot blancs. El problema és que fa més d’un mes que estem sota zero i la neu no es fon. Al contrari: s’ha compactat i congelat. El carrer és una autèntica pista de patinatge.
M’estic plantejant sèriament comprar-me uns patins per desplaçar-me.
Els hospitals estan plens de gent, sobretot gent gran i nens, qui amb una relliscada s’han trencat tres cames o dos braços. L’estadística diu que cada any, dues persones la palmen perquè relliscant s’han obert el cap.

Apart de ser molt emprenyador no poder caminar normal pel carrer -tardo 15 minuts en fer un trajecte que abans en tardava 5-, és que és perillós. Anar a comprar el pa s’ha convertit en un esport de risc. I a sobre el pa és de motllo guarro. Si fos aquell d’Arenys de munt encara valdria la pena el risc però és que ni la recompensa és bona.

Em sembla vergonyós que un país capdavanter com és Japó no es preocupi d’aquestes coses. Tant costa tirar sal? És a tot el país igual? O is Kushiro different?
No val l’excusa de que no guanyarien per sal perquè a Kushiro no plou/neva massa. De fet, ha nevat una única vegada, al 27 de desembre. Avui, tres setmanes després, 16 de gener, els carrers encara estan fets un fàstic.
Espero no convertir-me en una víctima més pel recompte estadístic i que d’aquí uns anys, les autoritats mirin enrera i diguin ‘Hosti mira, al 2008 la van palmar 2 japonesos i 1 de Canet’.

Les escoles aprofiten el clima i amb un tancat, munten una pista de gel. A part de ser utilitzada com a camp per l’equip d’hoquei de l’escola, s’utilitza a les hores de gimnàsia.

A l'esquerra, tres operaris polint la pista a l’escola primària de Tottori. A la dreta, alumnes de quart de l’escola Seimei formant files per la classe d’educació física.

**Per negligència ‘léase negadisme informàtic’, aquest post no va ser publicat en el seu dia. Avui remenant pel blog l’he vist guardat com a borrador i he decidit publicar-lo.**

Ara és ja març. Després de 4 llargs i freds mesos, sembla que el clima comença a canviar. El termòmetre torna a marcar positiu – vam estar dos mesos amb una màxima de -2° – i els cirerers ja comencen a florir al sud del Japó.

Al final no em vaig comprar patins per anar de casa al curro però si que vam anar a patinar un parell de vegades.

El sex instructor, donant classes a la canalla.

L’altra noia no és cap amant, tranquil·les. És la Zhaniya, una noia de Kazakhstan, com el fals Borat.
A ella, la peli no li va fer cap gràcia perquè un munt de gent s’ha tragat la de burrades que s’hi arriben a dir sobre el seu país. Li han fet preguntes tipus és veritat que al teu país, totes les dones són putes?
Increïble!
No cal dir que ni l’actor ni el nom del personatge són kazakhs; les imatges del seu suposat poblat són a Romania i tot el què s’explica a la peli és un enganya bobos per enredar als americans. Es va escollir aquest país perquè simplement és un gran desconegut.

Ja, mata ne