Festivitats (Gen-Mar)

Gener

• 1 de gener: “Shogatsu”(any nou)

-Ja explicat anteriorment-
És la festivitat més important de l’any i la gent acostuma a anar al temple i jalar el tradicional menjar de cap d’any. La gran majoria s’envia les postals d’any nou i es decoren les entrades amb kadomatsu.

• Segon dilluns de gener: “Seijin no hi” (Festa de la majoria d’edat)

Es fa una cerimònia pels qui es convertiran en majors d’edat en el transcurs de l’any. Al Japó, la majoria d’edat és als 20, i és quan hom pot votar, començar a fumar i beure (legalment, ni que desir tiene).

Es celebra per tot el país i els homenatjats es posen el vestit formal tradicional.

Febrer

• 3 de febrer: “Setsubun” (Inici de la primavera)

Tot i no ser un dia festiu nacional, es celebra cap a principis de febrer i marca l’inici de la primavera. Es tiren mamemaki (mongetes) fora de casa mentre diuen ‘cosa arenyenca fora del ventre’ ó ‘oni wa soto, fuku wa uchi’ (lit. fora el diable, dintre la bona sort).
En aquest dia, cadascú ha de menjar un número de mongetes igual al de la seva edat.

A algunes parts del Japó, es creu que perquè la sort et somrigui, t’has de menjar en silenci un futo maki (un rotllo de sushi gruixut), mirant cap a una determinada direcció. Aquest any, per exemple, era direcció nord.

• 11 de febrer: “Kenkoku kinen no hi” (Fundació de la Nació)

Segons els historiadors, aquest dia de l’any 660 ac, va ser coronat el primer emperador japonès.

Des de després de la guerra que no està massa ben vist penjar banderes i mostrar símbols nacionalistes. No hi ha per tant, ni grans festes en honor de la pàtria ni butifarrades contra la japonositat.

Imatge de l'època Meiji de l'emperador Jimmu.

• 14 de febrer: “Sant Valentí”

En aquest dia, les dones regalen xocolata als varons que considerin importants en les seves vides. També se’n regalen al jefe i als companys de feina.
Els homes no han de regalar res aquest dia.
A Japó hi ha una gran cultura de regals i contra-regals (i de consumisme, per què negar-ho?) Així doncs, aquesta festivitat treta de la màniga no és més que consumisme en estat pur.

Març

• 3 de març: “Hina matsuri” (Festival de les nines)

Conegut també com a ‘festival de les nenes'. Les famílies preguen per la felicitat i l’èxit de les seves filles.
Dintre de cada casa (i escola) s’exposen nines vestides amb roba cortesana de l’època Heian en una mena de maqueta escalonada decorada amb flors de presseguer. Moltes d’aquestes figures valen un paston i es transmeten de generació en generació.

L’origen és xinès i prové d’una costum de transmetre la mala sort a una nina i després abandonar-la a un riu.
Aquestes figures s’exposen uns dies abans del tres de març. Es diu que tota aquella qui oblidi retirar les figuretes abans de la nit del tres al quatre, tindrà mala sort i tardarà a casar-se. Això explica que hi hagi tanta soltera suelta pel país.
Aquest dia, és tradició beure (molt) sake dolç i menjar sushi chirashi i pastissets mochi

• 14 de març: “Dia blanc”

El dia agafa el nom del color del sucre. Fou creat per l’associació de fabricants de dolços (o un nom similar). Vaja, un altre manigation. Lo sorprenent, almenys per a mi, és que la gent ho segueix.
És la contrapartida del Sant Valentí, i ara són exclusivament els homes qui es rasquen la butxaca i regalen xocolates i dolços.
Consumisme 2.0.

· 20 de març: “Shunbun no hi” (Equinoci de primavera)

El poble japonès és un dels únics que encara continua admirant la natura amb molta devoció. Una prova n’és aquesta festivitat dedicada en senyal d’agraïment.
Molta gent visita les tombes dels seus avantpassats, les renta, arregla el lloc i ofereixen flors.

A alguns llocs del Japó, els cirerers ja floreixen per aquestes dates. Malgrat que és un espectacle bellíssim, és molt efímer; no duren més d’una setmana i el màxim esplendor solen ser entre tres i cinc dies. Els parcs s’acostumen a omplir de gent fent pícnics.

*Nota d’autor: Les festivitats marcades en negreta són festius nacionals.*