2008-05-18

Festivitats (Jul-Set)

Juliol

  • 7 de juliol: “Tanabata” (festival de les estrelles)

La gent escriu desitjos en tires de paper i les pengen a arbres de bambú.
L’origen d’aquesta festivitat és altra vegada, xinesa.








La llegenda diu que Ten-kou, l’emperador del cel tenia una filla, Orihime. Aquesta era la teixidora del cel i cada dia teixia roba pels déus. Un dia, Orihime conegué a Hikoboshi, un jove pastor. S’enamoraren ràpidament i passaren tant de temps junts que descuidaren les seves labors. Les vaques de Hikoboshi moriren; i els Déus no tenien roba nova que posar-se. Això enfurismà molt a Ten-Kou, qui com a càstig, féu créixer un cabalós riu que separés els dos amants per sempre més. Aquests quedaren tan deprimits que deixaren de treballar completament.

A Ten-kou, aprensiu de mena, li sabé greu i va fer que les aigües del riu es calmessin un dia a l’any, sempre i quan Orihime i Hikoboshi haguessin treballat dur la resta de l’any.”


*Nota: aquesta és més o menys la història tal i com es coneix al Japó. Hi ha altres versions.

Orihime s’identifica amb Vega i Hikoboshi amb Altair, estrelles separades per la via làctia, que representa el riu. Un cop l’any, aquestes estrelles s’ajunten (els amants es retroben). Tanmateix, no sempre és així. Si plou, el cabal del riu és massa fort per ser creuat; o si és un dia amb boira (no es veuen les estrelles) els amants no poden trobar el camí que els conduirà a braços del seu amat.

Antany, el desig de la gent era que els dos amants es trobessin. Avui en dia, la gent escriu el seu propi desig.

Això passa el setè dia del setè mes. A alguns llocs del Japó es celebra el 7 d’agost, seguint el calendari lunar.

  • Tercer dilluns de juliol: “Umi no hi” (dia del mar)

Festivitat inventada fa poc per a celebrar el mar/oceà. El dia marca el retorn de l’emperador Meiji (dreta) d’un viatge amb vaixell des de Hokkaido al 1876.

L’excusa és la de desitjar la prosperitat de la nació marina que és Japó. Al ser creada fa poc, no hi ha tradicions a seguir. Hi ha gent que aprofita el pont i se’n va a passar el cap de setmana a la platja.

La gran ona, de Katsushika Hokusai, gravat que pertany a la colecció ’36 vistes del mont Fuji’.


Agost

  • 13-15 d’agost: “Obon

L’Obon és un event budista commemorant els avantpassats. Es diu que cada any, per aquestes dates, els esperits baixen a la terra a veure els seus familiars.

És tradició penjar fanalets a la porta de les cases per ajudar a les ànimes a trobar el camí. Per la mateixa raó, també se’n posen a parcs i temples, i s’encenen fogueres.





Obon a Kyoto



Els cementiris són visitats i s’ofereix menjar als altars a cases i temples.
Bon-odori és la dança especial d'aquesta diada, i és ballada tant per nens com per adults.








Al final de l’Obon, es posen espelmes i fanals als rius, llacs i mars per a guiar als esperits en el seu tōrō-nagashi ‘viatge de tornada’







Abans d’adoptar el calendari gregorià, la festivitat era al juliol. Ara és a l’agost, època en la què hi ha més estels fugassos, que a Japó estan relacionats directament amb les ànimes dels difunts.


Setembre

  • Tercer dilluns de setembre: “Keirō no hi (respecte pels ancians)

Un dia dedicat a la longevitat i als ancians. Es manifesta respecte per la gent gran, qui ha treballat molts anys pel bé de la societat. És una festivitat relativament nova i no hi ha masses costums associades a aquest dia.
Es solen realitzar activitats culturals.
A algunes escoles, els nens fan dibuixos o manualitats que regalen als seus avis o a residents de geriàtrics.


'El 15 de septembre, Keiro no Hi,
vaig jugar amb l’avi Kenji.
Vam fer trucs de màgia.
Quan jo feia els trucs, ell aplaudia
i em deia ‘ets un maga molt bona’.
Jo estava tant contenta que li ensenyava
els trucs de màgia moltes vegades.
L’àvia està morta i vam fer grulles
de paper per ella.
Va ser molt divertit!'
Kyoko (alumna de primer curs)

A Tokyo, es fa una cerimònia per honrar als més ancians de la prefectura. El governador visita als centenaris i els dóna regals.

Curiositats:
Japó és el país amb l’esperança de vida més elevada de tot el món.
Per proporció, és el país amb més centenaris, 32.295 a l’any 2007.

  • 23 de septembre: “Shūbun no hi” (Equinocci de tardor)

Festivitat nacional per celebrar l’equinocci de tardor. Semblant a la mateixa festa “dedicada” a la primavera. Es visiten els cementiris durant la setmana.


*Nota d’autor: Les festivitats marcades en negreta són dies festius nacionals.