Gujo Hachiman (2)

Golden Week, dia 3

Reprenent la història, Sant Jordi, sense escut ni cavall, només armat amb una càmera i una llarga llança entre les cames, anà a visitar Gujo Hachiman.

Si de les excursions de la Golden Week en féssim un anal (en el bon sentit de la paraula), quedaria quelcom així…
- Primera excursió: un home, una dona i un anglès.
- Segona excursió: un home i un anglès.
- Tercera excursió: un home Xorx.

No depenent d’altres, vaig voler matinar i aprofitar el dia de cabo a rabo. Hosti, no em paren de sortir bromes marranes avui. Asuka, tornaaaaa, que m’estic tornat boig. Any any au auuuuuuu
Agafant el tren ben aviat, me’n vaig anar a passar el dia a la comarca de Gifu, de la qual n’havia visitat dos poblats antics l’any passat: Takayama i Shirakawago.

Aquest cop vaig anar al centre-sud de la regió. El primer destí fou Gujohachiman, una ciutat bonica i recomanable però amb molt mala comunicació. Arribar-hi va comportar quatre hores; una hora i mitja perdudes a Mino-Ota, una ciutat on no hi ha més que el tramvia que et porta a Gujohachiman.

** Estimat lector, si mai hi vols anar, consulta horaris (i transbords) abans si no et vols tirar vàries hores mortes esperant. **

Gujohachiman és un poble de muntanya amb un munt de racons macos, com per exemple, el canal d’Igawa,

Sougi,

els carrers antics,

apart del castell i els rius mencionats a l’historieta anterior,

De tornada cap a Nagoya, per no fer el llarg viatge d’una tirada, vaig aturar-me a un poblet anomenat Minoshi, on la gent em mirava pensant com collons aquell guiri havia anat a parar al seu poble.

A Minoshi no hi ha gaire a destacar. L’únic són un seguit de cases antigues amb una tipologia de teulades que no es veuen arreu més. Lo dit, està bé si hi vas de passada.

I després, cap a casa a dutxar-me que arribava la nòvia i no era plan de fer pudor.