Ise

Golden Week, dia 2

L’endemà, la cangur treballava i els maromos van sortir solets a passejar el seu amor, tot agafadets de la mà i dient-se coses com turronet, cirereta, sardineta, güiski amb cola i tants altres diminitius carinyosos.

I què passa quan no hi ha cap dona?

Doncs que els dos machitos convertiren l’excursió en un musical de ventositats, converses pujades de to, futbol, i com no, les clàssiques xerrades de problemes / incomprensions amb la parella. Vaja, que vam salvar el món.
Nagoya, l’urbe de 9 milions d’habitants on vivim, està al centre de Japó i amb poca estona de tren, pots plantar-te a un munt de llocs. Si es ve de vacances, és un bon lloc a ser utilitzat com a base d’operacions. First Nagoya, then the world!
En la nostra lluna de mel, el destí escollit fou Ise, a la prefectura/comarca de Mie.

Mapa Japó -Mie .............................. Mapa Mie - Ise

Una de les atraccions és el Gran Temple d’Ise. És el més gros del país i té més de 2000 anys d’història. Al complexe hi ha 125 edificacions al voltant dels dos temples principals, el Geiku (l’exterior) i el Naiku (l’interior).
És venerat per tots els japonesos i s’hi guarda un dels tres emblemes de sobirània sagrats, utilitzats a la coronació de l’emperador.

El mirall representa la saviesa, i junt amb l’espasa (el valor) i la joia (la benevolència) són els tres tresors sagrats. Aquests estan ocults al públic i tot i que és el què es diu, que el mirall estigui a Ise no és del tot segur.

El temple d’Ise no és el més alt, ample o sumptuós del país, sinó que té el recinte més gran. Dintre seu, hi ha un munt de santuaris -tots molt austers, fets de fusta i sense gaires ornaments- a l'interior dels quals no deixen tirar fotos. Si ho intentes, un monjo Krilín teòricament tranquil i que ha trobat la pau espiritual, deixa de banda el seu vot, fot un salt ninja i es fot a cridar a la teva orella 'no pictures!' amb la vena dels pollastres inflada.
Les dues parts del temple estan separades (45 minuts a peu / 15 en bus).

Aquesta és Geiku, la part externa.

El jardí

Toriis

Un parell dels temples que hi ha al recinte

I a continuació, Naiku -la part interna.

Actuació dintre un dels temples

Al costat de Naiku hi ha Okageyoko, on hi havia hagut un mercat molt important. Està clar, al costat d’un centre religiós/lloc de pelegrinatge, els mercaders feien l’agost. El lloc, com la majoria arreu del país, està molt ben conservat i val la pena de visitar.

Per acabar de matar el dia, vam anar a veure les Meotoiwa, “les roques casades”. Benaurat sigui l’il·luminat qui les va lligar amb una corda perquè sinó serien dos rocs qualsevols. El conjunt és maco però, no es pot negar.

Cada 4 de gener es fa la cerimònia d’unir les roques amb la corda. Per alguns, el conjunt representa el vincle del matrimoni. Per a mi, en representa l’esclavitut i et recorda que ja no hi pas enrera, que l’has cagat xaval! i que mentre els teus amics solters van de flor en flor, tu estàs assentat al sofà de casa xerrant de quin collons de color comprar les tovalloles del vàter. Ui, i no contestis que t’és igual o la frase serà seguida per dues setmanes d’abstinència, morros i una dieta de verduretes en detriment dels estimats entrecots.

Deixant el sagrat sacrament del matrimoni a part, la roca gran fa 40 m. i representa l’home. La petita en fa 15 i és la dona.