El primer dia de les vacances, l’Ayumi, qual bona ninyera, va dur a passejar el seu maromo anglès i a l’amic d’aquest (ce muà).
Una de tantes bones coses que té conèixer la gent local, és que aquests et portaran a llocs que sovint no surten a les guies. Així, vam anar a parar a Magome, un petit poblat per on passava una via secundària que unia Kyoto i Tokyo a l’època Edo. Edo és el nom antic de l’actual Tokyo, i el període històric amb el mateix nom és quan la ciutat passà a ser la capital del país.
Aquestes vies de comunicació estaven plenes d’hostals i posades pels comerciants, samurais i demés que transitaven d’una ciutat a l’altra.
Tot i no estar a les guies (almenys, no a la meva), el lloc estava ple de gent i aconseguir una foto sense gent fou una missió impossible.
Magome està increïblement ben conservat. Les cases, el paviment, tot està net i nou.
A la dreta, tres pelegrins escalfant-se a la vora del foc.
A tres hores a peu (o mitja en bus) hi ha un altre poble: Tsumago, que en el seu dia fou molt famós per l’indústria del paper. Encara es conserva algun taller on pots entrar i veure com el fabriquen. La vil·la està molt ben conservada també.
Si s’opta per fer el camí a peu, es poden veure alguns temples i disfrutar de la flora i de bones vistes de la regió. Un avís però, és una vall i el camí és un constant puja i baixa no apte per domingueros fumadors o panxa-cerveseros.
...marihuana vermella, boscs de bambú...
i la mateixa flor que canvia de color amb el pas dels dies.
El dia fou molt assolellat, i la conseqüència, dos tius xorrejant, fent olor a sobaco i vermells qual guiri a la platja.
La sortida va acabar amb un sopar a un Yakiniku, un restaurant on compres la carn crua i la cuines en unes graelles que hi ha a mig de la la taula.
Bon profit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada