Cavallers del zodíac

Continuem amb una altra de les sèries mítiques de quan érem petits.
Potser no tothom hi estarà d’acord, però segur que una bona part, sí. Almenys per a mi, una sèrie a la què em vaig viciar i que em feia aixecar aviat els dissabte al matí.

Cavallers del zodíac
聖闘士星矢, （Seinto Seiya）

Recordem l'argument…

Això era un grup de joves (glop de cubata) que eren guerrers (calada al cigarro) i se’ls anomenava cavallers. Eren molt violents i sempre es fotien a pals per salvar a la deessa grega Atenea.
Per què?

Per què sempre s’arriscaven per ella? Era la cuinera del grup?
No.
L’amant d’algun d’aquells hippies melenuts?
Tampoc.

Ateu i anarquista que és un, mai ho vaig poder entendre. La mossa era una frígida de collons, i jo, petit i innocent, tenia els meus seriosos dubtes que no fos lesbiana. Mentretant, ells es deixaven la pell per rescatar-la de les forces del mal.

Però bé, no només era ella la rara. Ells també tenien tela… un que es quedava cec cada dues setmanes, l’altre sumbat que buscava a sa mare més que en Marco, un altre que era gay sadomassoquista i li anaven les cadenes, la germana d’en Pegaso (ara Iveco) que dúia la mateixa màscara que el fantasma de l’òpera, etc etc.

Aquests cavallers de forçuts braços (de tant carregar caixes de Nachos) dúien armadures i lluitaven fent servir la seva força interior, denominada cosmos. Lluitaven fins al límit i quan l’estaven a punt de palmar -mai abans- arribava en Fénix (el meu preferit) a ajudar-los. Tot sigui dit, l’home anava de vedet i li agradava aparèixer en el moment crític i que després tothom li fes la pilota. Lluitant com lluitaven als palaus aquells amb 200.000 escales, o dalt de l’Everst o al fons de l’oceà, l’única explicació que arribés just en el moment precís és que s’amagava darrera una roca a esperar que el dolent de torn es cansés de tant matxacar el crani dels seus suposats amics.

Com la majoria d’aquest tipus de sèries d’animació, el guionista comença amb batalletes “normals”, i a mida que avança la sèrie, se li va anant l’olla cada cop més.

Fitxa tècnica
El manga original es començà a publicar al 1986 i després s’adaptà a una sèrie d’anime de 114 episodis i vàries pel·lícules (OVAs). És una sèrie oberta i encara a hores d’ara, es continuen publicant noves històries.

Autor
Masami Kurumada

Com a merchandising, van treure una col·lecció de ninos a 3000 peles de l’època que em trempaven molt i que feien que mai arribés a estalviar un duro. Amb aquells calers posats a estalvi, ara probablement estaria conduint un Pajero, o un Moco que és més econòmic.

En fi, després de tanta parrafada, anem a reviure una mica més la nostra infància amb l’opening de la sèrie.

…Caaaaaballeroooooos del zodiaaaco
contra las fuerzas demoniacas…

Com pot ser que cantés així de malament el tiu? I com pot ser que ens desgallitéssim amb la cançoneta a cada episodi?
... o era jo l’únic babau?