Musculman

Rebre un email d’el Míguel dient que ell mirava aquests dibuixos és ja raó suficient per parlar-ne. Però és que a més, després de tres gots de sake i un acuradíssim recompte de les vostres llistes, aquest ha estat l'anime més votat. Tenim per tant, la cinquena sèrie nominada.
Sincerament, m’ha soprès; no m’ho esperava. Innocent de mi, pensava que només jo i quatre alienats mentals més la seguíem. Deu ser aquest el motiu de la nostra amistat.

Estem parlant d’una època en què es criticava la violència de Bola de drac, ‘que això no pot ser bo pels nens’, ‘que en Son Goku palpa el shoushou de la gent’, ‘que el gran Mutenroshi és un pervertit’, 'bla bla bla'.
Però a veure, violència i nens són inseparables. No jugàvem a la guerra? No fèiem una rotllana i animàvem als nostres amics a que es trenquessin la cara en comptes de separar-los? No era popular la frase ‘a les 5 rere l’esglèsia’?
I el sexe? El sexe és quelcom intrínsec a l’ésser humà. Joder, si venim d’un polvo. Bueno, hi ha nens proveta que venen d’un pajero, però ja m’enteneu què vull dir.

Per tot això, un hurra per TV3, que enmig d’aquest huracà de paranoia protectivista, començà a emetre la més pacífica i educativa de les sèries:

MUSCULMAN
キン肉マン (Kinnikuman)

L’argument, profund i ben pensat.
En Musculman és el príncep del planeta Múscul i ve a parar a la Terra com a equivocació. De petit, sa mare el confon amb un porquet i el tira a la brossa.
Partint d’aquí, és fàcil imaginar-se que la sèrie és una successió de ximpleries.

El personatge d’en Musculman és una paròdia de l’Ultraman, i la sèrie ho és de la lluita lliure.
Als primers capítols, la Terra es veu atacada per malvats extraterrestres. Quan la resta de superherois estan enfeinats i el Govern japonès no té ningú més a qui cridar, avisen a en Sugurú (nom de pila d’en Musculman), qui injustament gosa de mala reputació.

Més endavant tenen lloc les Olimpíades de Superherois, on s’enfroten els herois més forts del món. A mida que avança la sèrie, aquesta perd gas i tan sols hi ha combats, combats i més combats.

Recordem però, algunes peculiaritats del nostre heroi.
A diferència d’altres herois que podien volar sense ajuda externa, en Musculator ho feia a base de pets després de jartar-se a alls. Això comportava que la txatxa Mitsú li hagués de cosir els calçotets i que volés l’últim perquè cap superheroi volia fer-ho darrera seu. Comprensible.

(l’excepció que confirma la regla)

Però aquesta no era l’única propietat d’aquest aliment tant bo per la circulació i tant dolent per fer amics.
Al menjar un munt d’alls, en Musculman adquiria súper poders i es podia transformar en un gegant i combatre a vilans tamany Godzilla.

La sèrie estava plena d’anades de jamba, com ara en Menjatallarines, un lluitador xinès que després de guanyar un combat, convertia a l’adversari en tallarines i se’l menjava.
Foto de l’artista:

Hi ha moltíssims herois/personatges xorres: un que és una màquina de Pachinko, una cabina de telèfon, un pixadero, un cub de colors, un clauer, en tassa de te, etc.

El simpàtic dolent que va sortint al llarg de tota la sèrie és en Decta Cúbitus, sempre acompanyat pel seu esbirro, en Pedro Larocalla. A la foto, junt amb en Blockman Jr, qui vol venjar al seu pare (devorat per en Menjatallarines).

Curiositats

• La paraula Kinniku significa ‘múscul’, així com Ninniku vol dir ‘all’ i Niku, ‘carn’. Que el protagonista necessiti all per tenir superpoders i li agradi tant la carn, m’imagino que és un joc de paraules dels autors.

• Avui en dia encara hi ha un munt d’articles relacionats amb la sèrie: figuretes, gomes d’esborrar, clauers, etc.
• Musculman fou la primera sèrie interactiva, on fans enviaven esbossos de superherois i els autors en triaven uns quants i els feien sortir a la sèrie.

No podem parlar de la sèrie sense fer un remember d’un parell de vídeos…
El primer, quelcom que m’esperava a cada capítol i que quedava decepcionat si no sortia:

I l’opening:

Fitxa tècnica

A Japó, el manga està recopilat en 36 volums, publicats del 1979 al 1986.

La sèrie de dibuixos s’emeté del 1983 al 1986 a Japó i a la dècada dels 90 a Espanya. Hi ha un total de 387 episodis.
Al 1992 sortí a la llum la continuació ‘Musculman: LLuita pel Tron’, on per fi aconsegueix heretar el tron del seu pare. *Només a Japó.

Actualment, es publica una mena de saga, on el protagonista és el fill d’en Musculman i on també apareixen fills d’altres herois (Terryman, Robin de les estrelles).

Autors
Els autors són Yoshinori Nakai i Takashi Shimada, tot i que van utilitzar el pseudònim Yude tamago, traducció literal: ou dur.

I per acabar, quatre fotos per posar-nos una mica nostàlgics.