Visat de treballador (un cop a Japó)

Vistos els passos 1,2,3 a fer des de casa, anem a veure què s’ha de fer un cop arribes a Japó.

4- Entregar el certificat d’elegibilitat a l’aeroport. Es queden el document i et posen una etiqueta com aquesta al passaport.

En un plaç màxim de 90 dies, has d’anar a l’Ajuntament del municipi on visquis.
Allà, et faran omplir un formulari en japonès -encara que l’administratiu no parli res d’anglès, hi sol haver una mostra . En el transcurs d’un mes, et truquen per telefon i ja pots anar a recollir el teu carnet d’estrangeria, que en teoria has de portar sempre a sobre (en detriment del passaport).

Els següents passos no són obligatoris però si recomanables:

5- Inscriure’t com a resident (se’t donarà de baixa del municipi espanyol i se’t donarà d’alta al japonès). Ho fa l’ambaixada espanyola i es pot tramitar per correu. Demanen el següent:

• Foto a color (3 x 4 cm)
• Passaport (original)
• Sol·licitud d’inscripció (s’ha de trucar a l’ambaixada i te l’envien per correu)
• Declaració explicativa d’elecció de municipi a efectes electorals (també te l’envien per correu)

Renovar el visat es pot fer des de Japó; no cal sortir del país. Abans però, t’has d’haver inscrit com a resident.
Una altra raó per fer-ho, és el dret a votar. Tot i que pertanyem a una generació apolítica, cansada de mentides, manipulacions i ànsies de poder per part de TOTS els grups polítics, si volem votar i impedir que els feixistes pugin al poder, ens hem d’haver inscrit prèviament.

6- Seguretat social
A Japó, la seguretat social no és gratuïta i no ve inclosa en el contracte: l’empresa no te la paga. Pagant una quota cada mes, “només” has de pagar un 30% de la visita al metge. Per exemple, l’any passat a l’anar al metge per afonia (és el que té treballar de profe amb classes de 40 nens), la visita es va reduir de 5000¥ (30€) a uns 1600¥ (10€).

Aquesta quota es pot pagar de cop o per mensualitats. La quantitat dependrà del salari que tinguessis l’any anterior.
En el cas del primer any, al venir d’Espanya, vam contar-ho com a què no havia treballat. L’assegurança mèdica em sortia per uns 1800 ¥ mensuals (uns 12 €).
Anar al metge és bastant car, i per tant, recomano totalment pagar-ho. Mai se sap quan t’agafarà un atac de cirrosi.
A l’haver estat cotitzant l’any passat, aquest segon any l’assegurança mèdica em resulta més cara: 4700 ¥/mes (28,5€).

Per donar-te d’alta, només has d’anar a l’ajuntament i demanar el formulari. Ho omples i esculls com pagar (descomptat del compte bancari o pagat en mà, i tot de cop o per mensualitats). En uns dies, reps la tarjeta sanitària i ja pots començar a inflar-te de sake sense destil·lar.

7- Compte bancària
Les targetes de crèdit estrangeres no es poden fer servir a tot arreu. Sí que es poden utilitzar per pagar a bastants establiments però en canvi, no funcionen a gaires caixers.
D’altra banda, a la feina probablement t’ingressin el sou a la compte.
Un lloc senzill per fer-ho és Correus, tot i que en general les empreses fan servir el seu banc.