La Guerra de Lodoss

Continuem recordant animes i de pas el nostre passat…

Avui toca una sèrie que ens va enganxar en plena adolescència, època en la què ens recordàvem els uns altres totes aquelles llegendes urbanes dels grans pajilleros o de que pelar-se-la feia sortir pèls a les mans.

Deu ser per això que tota la pelamenta se m’ha acumulat a les mans i m’ha quedat una cara imberbe.

Records de la Guerra de Lodoss

ロードス島戦記, (Rōdosu-tō Senki)

Episodis 13

Any 1991

Director Ryo Mizuno

Quan més enganxat estava al Senyor dels Anells i a jugar a rol amb els amics, el canal 33 va i comença a emetre aquesta sèrie. Està clar, la cita semanal estava servida.

Era no sé quin dia d’entre setmana i crec recordar que l’emetien junt a Street Fighter, de la que parlarem pròximament.

Argument

Durant anys la pau ha regnat a l’illa de Lodoss, però ara aquesta es veurà Gerard torbada.

L'illa de Lodoss

Les forces del bé lluitaran contra les forces del mal, els primers en nom de Palaris (la deesa de la creació) i els segons en nom de Kardis (la deesa de la destrucció).

*Nota d’autor: És curiós que la deesa de la destrucció es digui Kardis. Hauria de ser al revés, no? Segons tinc entès, es crea cardant.*

Les faves arriben ràpid i inicialment la balança s’inclina cap al cantó del mal.

Ara bé, un grup d’herois de la segona lletra de l’abecedari amb accent està disposat a canviar les coses.

Els membres de l’expedició són:

Parn (guerrer)

Passa de ser un jove pagès pardillo a un formidable guerrer. La clàssica fòrmula japonesa d'esforç i experiència porten recompensa.

Deedlit (alta elfa)

Una misteriosa elfa que cansada d’una immortalitat de celibat, li toca la flauta a en Parn (no l’èlfica precisament). Els dos acabaran fabricant semi-elfs en sèrie.

Slayn (mag)

El Tamariz del grup, tot i no arribar-li ni a la sola de les sabates a en Gandalf, no ho feia del tot malament. És poderós i només fa servir la seva màgia quan ho considera necessari.

La seva filla serà una de les protagonistes de la segona saga.

Etoh (clergue)

Comparteix nom amb el davanter del Barça, però ja està. Aquí s’acaben les coincidències. És pardillet al principi i millora una mica amb el temps.

Potser per la sotana però a mi em queia molt malament.

Ghim (nan)

Hàbil en el combat, porta la destral típica de nan que fa dos com ells.

S’uneix al grup per salvar la filla de la sacerdotessa, raptada mentre aquesta el curava.

Woodchuk (lladre)

Al principi et preguntes què hi fot aquest enmig d’un grup d’herois. Més endavant veurem el paper que li tenia reservat el guionista.

No me’n recordava del seu nom i per internet vaig trobar Woodchuk però no estic segur que li diguessin així en el doblatge en català.

Canviem d’acera. Els contra-herois són:

Ashram (general) Tot i ser dolent, el tiu molava.

El posen al costat fosc però mai fa guarrades; és un paio legal. És el paladí capità de l’exèrcit de Marmo. Personalment em trempava bastant aquest personatge.

Pirotess (elfa fosca)

Aquesta també em trempava però d’una altra manera. De petit em preguntava si els dibuixants de manga es posaven catxondos amb els seus dibuixos. Ara encara m’ho pregunto.

La Pirotess era una elfa de pell morena, amb cara pilla i unes bones corves que aixecaven passions i feien que de bon matí el nostre pijama tingués forma de tenda de campanya.

Li anaven els chicos malos i es lliga a l’Ashram.

Replay

Records de la Guerra de Lodoss pertany a un gènere de novel·les anomenat replay. El replay no és una altra cosa que una partida de rol transformada en prosa. Ryo Mizuno era el màster en unes partides al joc de rol de Dungeons and dragons (Dragones y Mazmorras). Després va transcriure la partida i així va néixer la Guerra de Lodoss.

Sagues, seqüeles, continuacions…

Records de la guerra de Lodoss: cròniques del cavaller heroic (ロードス島戦記 英雄騎士伝, Rōdosu-tō Senki: Eiyū Kishiden)

Consta de 27 episodis i està dirigida per Yoshihiro Takamoto. Aquesta segona part es pot dividir en dos blocs: dels episodis 1 al 8, on es continua l’argument de la primera, i del 9 al 26, on l'argument ja és més independent.

Les històries són bastant semblants. Spike (un aprenent de cavaller) idolatra en Parn i vol arribar a ser com ell. El Rei el posa com a capità en un grup heterogeni. Al principi ho fa com el cul i al final reparteix com el que més.

La segona part aporta una innovació bastant xula. Al final de cada episodi s’inclou una paròdia de la sèrie feta pel mateix autor.

La llegenda de Crystania (はじまりの冒険者たち レジェンド・オブ・クリスタニア, Hajimari no Bōkensha-tachi: Legend of Crystania)

Es narra l’emigració de l'illa de Lodoss d’Ashram i Pyrotess i l'arribada a la terra de Crystania. En total són una pel·lícula i tres episodis.

Acabem amb el brutal tràiler en japonès. No cal entendre l’idioma per disfrutar-lo.