Tokyo Gore Police

Oixx, quant de temps sense aportar res al vostre apartat preferit!

No us enfadeu abans d’hora que ja veureu com l’espera ha valgut la pena.

En Choldi-sensei mai ha estat un fan de les pel·lícules gore, però tant mirar-ne per mantenir viva la secció, li acabaran agradant i tot.

La pel·lícula d’avui és l’acompanyament perfecte per un dinar de macarrons amb carn picada i sofregit de tomàquet.

Així que ja sabeu, poseu a descarregar-la i feu temps anant a comprar els ingredients al súper.

La policia sanguinària de Tokyo

東京残酷警察(Tokyo zankoku keisatsu)

Director Yoshihiro Nishimura

Any 2008

Durada 1h 50min

Títol en anglès Tokyo Gore Police

Quina mescla de fantasia, paranoia, bizarrisme, gore, tradicionalisme i classicisme contemporani japonès, tot passat per la trituradora i servit en format de 35mm.

No sé com seran les pel·lícules gore a la resta de països, però les japoneses no es limiten a ensenyar sang i vísceres. Aconsegueixen fer riure a l’espectador mentre esquarteren detalladament algú, i això té mèrit. Un hurra doncs per aquests creuaments entre la matanza de Texas i humor amarillo.

Tokyo Gore Police ha estat bastant criticada però sincerament no sé què s’esperaven els crítics d’una pel·lícula amb aquest títol. Jo recomanaria no fer cas a quatre tius pedants i mirar-la. És cert que no és una gran producció i que els efectes especials fallen de vegades, però l’excel·lent fotografia d’algunes escenes ho compensa.

Tot just aparèixer els crèdits d’entrada, es veuen uns gronxadors i s'escolta una veu de nena dient…

El meu pare…el meu pare és policia… Ell és fort i amable com un super-heroi… Treballa molt dur per ajudar a tothom… M’agradaria convertir-me en una oficial de policia com ell.

Enfoquen al pare saludant a la filla i –splitx- un balasso a boca de canó li rebenta el cap.

Queden avisats els espectadors despistats que s’hagin equivocat de sala. Qui es queda ja sap què ha vingut a veure.

Argument

Ha sorgit una nova fornada d’assassins en sèrie. Són els anomenats ‘enginyers’.

Però no eren aquests els que dissenyaven coets i utilitzaven el seu enginy per fer-nos la vida més plàcida? –deureu estar pensant.

Si amics, però això era abans. Ara s’han cansat d’intentar ajudar l’humanitat i volen aniquilar-la.

Els enginyers tenen una peculiaritat: són mutants. Quan se’ls amputa una part del cos, aquesta se'ls regenera en forma d'arma de destrucció. No direm quines perquè cada qual és més graciosa. Deixarem l’efecte sorpresa.

Però si sempre es regeneren, mai es pot acabar amb ells! –es dirà algun lector ploramiques.

Bona observació, però si que es pot. Els mutants tenen dintre seu una mena de tumor en forma de clau que és la seva font de poder. Per acabar amb els Jasons del futur s’ha de partir aquest tumor.

Tot i l’amenaça que suposa aquest col·lectiu, la població japonesa està ben tranquil·la. La policia de Tokyo ha estat privatitzada i gràcies a això els seus membres són més competents. Quasi tant com els mossos…

Dins del cos sobresurt l’agent Ruka, que a part de tenir un nom d’allò més graciós és una màquina de matar enginyers. Se n’ha carregat 50 i vol augmentar la col·lecció…

La pel·lícula està bé, és original i dóna girs argumentals bastant inesperats. Li posarem un 7.

Gairebé millor que la peli són els anuncis de tele que van apareixent de tant en tant. Els que em van fer especial gràcia són els de la policia privatitzada, el d’un cúter (anunciat per tres nenes tallant-se les venes) i el d’una família jugant a la wii amb una katana com a mando.

Així que ja sabeu, aquesta peli no us dirà on anem o d’on venim, però si on estem, un món ple de sumbats on el més sumbat és sens dubte el que no ho està.

Tràiler japonès