Pròleg i preguntes més freqüents

PRÒLEG A L’EDICIÓ PER A COL·LECCIONISTES

Hi havia una vegada un tiu, i una tia que abans era tiu...

Així és com el mestre doble xorx començava les històries en la seva etapa més juvenil. Llarg temps ha passat des d’aquella època. Ara, la present obra, consolida a l’autor com al Kubrick del segle XXI i obre una nova era de la literatura: “la paranoia Diox d’aquelles rares amb travolos, mariques, rabos i tot de coses, tens cotxe? Mossega?”

Quan li vaig demanar quasi de genolls, amb el cul acabat de rebentar i amb la boca plena que em deixés fer el pròleg de l’edició per col·leccionistes, vaig pensar que seria un honor per mi prologar a un gran artista de renom i prestigi internacional com ell, i per tant, vaig accedir.

Part-u és el meu rabo “del boton sin ojal, la gata sin gato y el moro en el ano”

Com tots sabeu, l’ésser humà va desenvolupar la seva intel·ligència en part a l’alçar-se en dues cames, segons qui, en tres. Això li va permetre utilitzar les mans per realitzar activitats que requerien una precisió i concentració superior a la resta de mamífers no dreçats. I d’aquesta manera, en part, el cervell es va anal desenvolupant. Una prova irrefutable d’aquest fet és que les persones més ingenioses, com per exemple l’Eugenio, en Sabina, o el gran Xorx, tenen sempre les mans ocupades amb un cubata i un piti, afició que comparteixen. On ens porta això? És un preàmbul necessari per entendre la resta de la història. Si tu eres tu y yo soy yo ¿quién es más tonto de los dos? Este banco está ocupado por un padre y por un hijo. El padre se llama Juan y el hijo ya te lo he dicho. ¿De qué color era el caballo blanco de Santiago?

La pregunta és…per què es van aixecar aquells primats en dues cames, quan portaven milions d’anys a quatre potes? Doncs recents descobriments, dels quals no revelaré la font, no per poc fiable sinó perquè primer me l’hauríeu de menjar, diuen que es van aixecar perquè es van rebel·lar contra l’ordre establert de ser sempre enculats. Purament una funció evolutiva de supervivència, com més drets menys possiblitats de ser enculats. Però els seguien enculant.

Els humans van intentar utilitzar la seva intel·ligència per fabricar estris que els permetessin defensar-se, van crear ciutats i lleis però els seguien enculant igualment.

El problema és que molts no sabien ni que els estaven enculant, altres no sabien qui, i alguns si que ho sabien pero no ho podien evitar. Per això, alguns van començar a buscar maneres de superar aquesta adversitat, i es van sentar a meditar dia i nit sota una “higuera”. Una higuera és com una higuera però en castellà. En castellà fa higos i en català també en fa. Bueno, almenys és una frase sencera sense dir la paraula encular. Eeeehhh? Omple’m el got!

Aquests pocs van trobar la resposta. S’estaven enculant ells mateixos. No entre ells, sinó ells mateixos. Al llarg de milenis d’exploració interior van trobar la resposta i la manera de deslliurar-se del sofriment. Una cosa que havia estat sempre davant seu. Lo més senzill de tot. He recopilat els seus descobriments en la versió extendida, que podeu adquirir per tan sols 35$, o 25$ si veniu a pagar només en tanga.

Encara queden molts misteris per resoldre... el misteri del poseido i la poseida, el misteri dels paletes de Blanes i Malgrat, el misteri de la llum lila del cel, el misteri de com pot ser que algú corri per sobre l’aigua, o el misteri de per què en marquéix no treia fum al fumar. Treia fum al fumar és com dir azulejos azules però amb un altre verb. Yo azulo los azulejos, tu azulas los azulejos, él se fuma los azulejos, naltros, valtros i tots ens fumem els azulejos també i tu gos manso. En la present obra per a col·leccionistes no hi trobareu respostes a cap de les preguntes anteriors… Aaahh…àguila àguila àguila amstel àguila àguila uhhh. Però almenys, després de llegir-la, alguna cosa canviarà en vosaltres i voldreu ser sempre carboners i estar sempre enmig, com a putes vicioses que sou.

-Josep Merc Palou “Popop”

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

Per què en aquesta història totes les polles són grosses i les ties són zorres?

Bé, les titoles són grosses perquè els tres protagonistes de la història són fills del mateix pare, en Vil·laret, després reconvertit en dona, famós al món sencer per tenir un bon membre. I aquestes són coses que s’hereten.

I en quant a la segona pregunta, crec que és exagerar... només n’hi ha una de zorra, i aquesta ho és degut a una experiència personal. És una noia d’Arenys que es tenyeix de groc i que li agrada muntar-se orgies però només quan ella vol. És una mica escalfa-braguetes.

Com pot ser que a la part XIII els protagonistes vegin un llamp si estan al Soterrani -5?

Perquè tenen un joc de miralls que els permet veure l’exterior, gilipolles.

De veritat tenies la història pensada o la vas anar improvisant?

Bé, com a autor desconegut que era quan vaig començar a escriure-la... em vaig veure obligat a improvisar-la i anar-la variant segons les enquestes sobre què volia la gent, sexe, sado o bromes fàcils. La idea inicial era fer una història més profunda però és que en aquest món t’has de vendre abans no tens el mercat fet. Però no patiu estimats aficionats, a partir d’ara, que gràcies a en Déu ja em guanyo les garrofes, les històries seran més amb el cor.

Qui t’ha posat la idea equivocada al cap que tots els holandesos són viciosos?

L’Evarist.

Per quan la següent obra?

Quan trobi un editor que m’ofereixi bones condicions, un yate, un xalet a la muntanya, una mulata, una xina amb les tetes gegants i una mora sense bigoti.

Es considera un depravat mental pel fet d’escriure aquestes bajanades?

No més que tu que m’ho preguntes. Tothom busca la manera de no reprimir-se i alguns ho aconseguim escrivint. D’altres, algun dia us convertireu en maltractadors d’animals, dones o nens. O us suïcidareu. O fareu una massacre. Vinga, següent pregunta...

T’han pujat molt els fums des que t’han nomenat el Kubrick del s.XXI?

No, en tot cas li hauran pujat a l’Stanley, que en pau descansi. És una bona estratègia de màrketing per part de la seva productora... aprofitar-se d’autors novells com jo. De totes maneres, hi ha una denúncia en marxa. Tot està en mans d’advocats.

L’has escrit sota els efectes d’algun estupefaent?

Evidentment no. Des d’aquí faig una crida a tots els joves de Catalunya a què no caiguin en aquest món de perdició. Si pogués, prohibiria les drogues, el sexe i el rock’n’ roll.

Té la novel·la algun missatge ocult o simplement són xorrades?

A cada qual més subnormal... No és que tingui un missatge ocult, sinó que com qualsevol ànima observadora haurà pogut veure, en té molts. Aquesta novel·la no és més que una crítica (molt personal, això sí) d’aquest món ple d’hipocresies i injustícies anal què vivim. Són personatges contradictoris, com nosaltres. He intentat fer una caricatura de la gent, barrejant dues coses: la mentalitat arenyenca i les tranques canetenques.

I per acabar, la pregunta més interessant de totes:

Per què distribuir-la gratuïtament? Per què no vendre-la i fer-se multimilionari?

Doncs per moltes raons. La primera de totes és que la cultura és quelcom que no té preu. Trobo molt injust privar a algú d’alguna cosa pel sol fet de no tenir diners, i més quan es tracta d’un pseudo-llibre escrit per fer passar l’estona als possibles lectors, i perquè negar-ho, passar-m’ho bé jo mateix. Un altre motiu, obrir-me les portes com a escriptor, i per això un s’ha de fer conèixer primer. I un tercer, deixar quelcom als amics abans de marxar. Estaré temps sense veure’ls i així tenen un record de mi. Probablement només el veuran quan estiguin fent neteja a l’habitació i els caiguin uns fulls, o quan passin pel vàter, o potser quan els exploti l’ordinador pel virus que els he colat. Bé, aquest tercer motiu és per veure si algú és una mica considerat i em convida a una birra en senyal d’agraïment.