Carn de balena

Avui fa fred i el fred em fa posar de mala hòstia. Anem a alliberar l’energia negativa rajant de coses que no m’agraden de Japó.

La caça de balenes

Em cago en la dèria japonesa de caçar balenes i en els fills de puta que se les mengen!

Que no us enganyin, això de la finalitat científica és una burda excusa. Si ets un dels -espero que pocs- paradets que encara s’ho traguen, documenta’t una mica, si us plau. L’excusa no s’aguanta per enlloc i té més de colador que de tapadora.

La intenció d’aquest article no serà desmuntar la farsa (altra gent ja ho ha fet i millor) sinó compartir amb vosaltres l’opinió que en tenen els japonesos.

Imatge treta de la pàgina web Crazy Japan

Aquells dies que m’aixeco amb el peu esquerra i tinc ganes de guerra, pregunto al japonès de torn què li sembla que el seu estimat país menteixi de forma poc honorable sobre la matança de balenes.

Cataloguem les respostes:

ELS QUE ESTAN EN CONTRA

- Si, és veritat. Penso que la caça de balenes hauria d’estar prohibida.

Alguns hi estan realment en contra i altres t’ho diuen per estalviar-se la discussió. Ja el saben aquell que diu ‘pez que nada a contracorriente, muere electrocutado?’ Així doncs, millor nedem tots en la mateixa direcció i que cadascú es guardi la seva opinió. Mostrar obertament opinions contràries no es massa habitual en aquest país. Segons uns, és per conservar l’harmonia i evitar conflictes. Pels altres (m’incloc en aquest grup) és hipocresia.

ELS QUE PASSEN

- No estic informat sobre el tema. Hauria de documentar-me abans d’opinar.

Es pot dir més alt però no més clar: deixa’m en pau. L’evasió feta frase.

Aquestes dues respostes, sobretot la primera, són les què més donen els joves (gràcies a Déu). Ara, si ens centréssim en aquests dos grups, no tindríem article. Avui els deixarem de banda i ens centrarem en les altres opinions.

ELS RETARDATS MENTALS

-Home, però si és una espècie en perill d’extinció, s’haurà d’estudiar, no? I això és el què es fa, caçar-les per estudiar-les…

Resposta en la mateixa línia de ‘mira, queden pocs boscos. Calem foc als arbres i així podem estudiar la seva temperatura d’ignició, que és una cosa la mar d’útil’.

Us dono la meva paraula que d’aquests n’he trobat uns quants.

Jo tenia entès que als animals se’ls estudia observant-los, o com a molt capturant-los vius. Estava equivocat. És millor matar-los primer i cuinar-los a l’ajillo darrer.

ELS QUI XAFARIES EL CRANI AMB UN MARTELL

- La carn de balena forma part de la cultura gastronòmica del país. L’oposició mundial és una qüestió de racisme. Països com Noruega i Islàndia també cacen balenes i ningú els diu res. El racisme en vers Japó és més fort.

Desgraciadament, això també ho he sentit moltes vegades. Em rebenta l’excusar-se en el què fan els altres i el victimisme que adopten. Però què collons esperen? Cometen una atrocitat i esperen que mirem cap a un altre costat? Encara voldran que demanem perdó per ficar-nos en els “seus” assumptes.

Paradoxalment, aquest grup es sol vanagloriar de l’alt percentatge de reciclatge de Japó (cosa que està molt bé) i es caga en el poc civisme de països més contaminants com ara Xina o Amèrica. ‘Com poden ser tan insolidaris? Que no veuen el canvi climàtic? Si tothom fes com ells…’

En aquest moment és quan tu o el teu amic llenyataire canadenc agafa pel coll a l’interlocutor i les autoritats et fan passar una nit a comissaria.

Després de respirar fons i contar fins a mil, aconsegueixes controlar-te. Amb la ment freda els intentes fer raonar.

-Molt bé. Deixem el QUI de banda i centrem-nos en el QUÈ. Et sembla bé caçar un animal en via d’extinció?

Normalment l’interlocutor no vol raonar. Es fa l’atacat i intenta tirar pilotes fora.

Model de conversa 1

-Altres països també cacen i mengen espècies en via d’extinció. Quina mania té tothom amb les balenes!

-Ah si? Quins països? Quines espècies?

-No sé. Ara no ho recordo.

- (silenci) Sigui veritat o no, està mal fet. No veus el perill d’extingir una espècie? Estaves al karaoke el dia que a escola explicaven la cadena tròfica?

-El fort sobreviu, el feble mor. Porta passant des de sempre i encara hi ha animals.

...No hi ha pitjor entenedor que qui no vol entendre.

Model de conversa 2

-Però per què t’has de ficar amb la nostra dieta? Fa des del segle XII que mengem balena. Els americans mengen vaques i nosaltres no els diem res.

-Et semblaria bé que al meu poble mengéssim carn de japonès des del segle XII?

-Però què dius? Estem parlant de balenes. Són animals, no persones.

-Ja, però portem des del s. XII menjant-la. És tradició.

- …

-I, a veure. Els americans tenen granges de vaques. On estan les vostres granges de balenes?

De vegades contraataquen amb un ‘Tu no pots parlar massa tampoc. En el teu país mateu toros com a esport.’

Sí, és clar. Ja caiem en el tòpic d’Espanya, toros i pandereta.

-És una vergonya el què fan en el “meu” país. És un acte salvatge i m’alegro quan un toro enganxa pels collons a un torero.

Aquí se’t miren amb cara de no entendre res. Cagar-se directament en el propi país els sol sorprendre. Tant per les coses bones com per les dolentes, els japonesos es senten un grup i en comptes de fixar-se en les diferències, prioritzen les coses i els objectius comuns. A casa, en canvi, estem més pendents de temes d’identitat que en anar tots a una. Els polítics són així de llestos i nosaltres així de burros.

Millor deixem-ho que al final no em voldran a cap dels dos països.

Resumint, companys:

Els japonesos cacen balenes perquè els agrada zampar-se la seva carn.

Que no us càpiga el menor dubte.

Ús post-recerca

(perquè seria un malbaratament tirar tanta carn un cop estudiada)

Durant l’ocupació americana es va introduir el costum de menjar vedella, porc i pollastre. Fins llavors, l’única carn que es menjava en el país era balena. Les “noves” carns van anar substituint a la de balena, tot i que de manera molt gradual i lenta.

A l’època dels nostres avis i inclús a la dels nostres pares la balena encara era un plat molt comú. Avui en dia no ho és tant, i hi ha molts japonesos que afirmen no haver-ne menjat mai. És veritat. Abans se’n menjava a cada casa i ara ja no. Però també és veritat que trobar carn de balena no costa gens. Qui digui lo contrari, menteix.

El govern afirma que fa temps que la balena va ser retirada del menú escolar. Mentida. A mi me’n van servir quan estava fent de professor a les escoles de primària a Kushiro, Hokkaido.

La majoria d’escoles no tenien cuina pròpia sinó que el menjar provenia d’un servei de càtering. Estava establert i el menú era el mateix a tots els centres. Déu vulgui que fos a nivell municipal. De ser a nivell estatal, no vull ni pensar en el número de balenes que es devien carregar per alimentar a la canalla.

Exemple número 2. N’hi ha a les paradetes de menjar en festivals de localitats grans o amb port. Fent gala de gran talent i registre culinari, en trobes en forma de broquetes, bistecs i/o carn arrebossada.

Però no es limita a festivals i ocasions especials. Són uns quants els restaurants de sushi arreu del país que en venen. Que ho voleu veure amb els vostres propis ulls? Només cal que aneu a Tsukiji, el mercat de peix de Tokyo. Pregunteu si tenen ‘kujira’ (balena en japonès).

Kirai, un espanyol que viu a Tokyo, va trobar-ne una botiga temàtica.

I aquí ve la reflexió. Si només fossin quatre gats els què en mengessin, podria existir una botiga-restaurant que ofereix única i exclusivament carn de balena?

Aquí teniu l’enllaç a un restaurant de balena a Shibuya, Tokyo (està només en japonès). Aquests restaurants temàtics ofereixen carn de diferents tipus de balena. Com més extingida està l’espècie, més cara és. Elemental, querido Watson.

Però bé, no cal anar que anem a Tokyo per trobar-ne. Al súper del costat de casa, que té menys de cent metres quadrats, venen bacon de balena:

Per si algú creu que això són casos esporàdics, uns quants exemples més:

Curri de balena en llauna (esquerra) i en bossa de plàstic (dreta)

Carn de balena en llauna

Bistec de balena

Què passa si la caça de balenes està limitada a 1000 exemplars anuals? Que hi ha menys oferta i que s’han de buscar alternatives.

En aquest cas, reben els dofins. A l’illa de Taiji en maten més de 20.000 cada any. L’excusa és que “mengen molts peixos i s’ha de limitar el seu nombre”. En el vídeo de sota veure les tècniques que utilitzen. Aviso que és dur. També hi ha documentals (The Cove, per exemple) que parlen sobre el tema.

Ara, no podem ser injustos i cagar-nos només en els japonesos. Altres països cometen les mateixes barbàries- Islàndia i Noruega ho fan amb les balenes i les Illes Fèroe amb els dofins.

Japó, mon amour, de tu hauríem d’aprendre moltes coses, però no pas el tracte a les balenes. És per això que avui em cago en tu i en aquest costum tan tradicional teu.