Cervesa

Avui em cago en la cervesa japo, o més ben dit, en els cabrons que la serveixen. És indignant que paguis 500 ¥ et serveixin mig got de cervesa. Quina poca vergonya i quina poca consideració pel col·lectiu d’alcohòlics. Incompresos i rebutjats per la societat, ara a sobre ens roben.

Un got de cervesa estàndard a Japó

Ajuntant el cul i l’escuma se te’n va la meitat del got. Demanes (i pagues) una cervesa i te’n posen mitja. Cabrons! Hauria de ser com a Anglaterra, on per llei, les gerres tenen una línia que indica la quantitat mínima de cervesa que hi ha d’haver.

L’altra cosa amb la què em cago avui és el happoshu (発泡酒), la cervesa que no és cervesa. A Japó la cervesa és cara; una llauna al súper costa uns 210 ¥ (1,80 EUR). I és clar, quan al seu costat veus una altra llauna a meitat de preu, t’hi llences sense pensar-t’ho. És llavors quan la cagues.

Happoshu a l’esquerra, cervesa a la dreta.

Nodogoshi (esquerra) i Clear Asahi (dreta)

Quan les vaig veure per primera vegada, en el cel s’obrí una clariana, començà a sonar música celestial, un cor de castrattis entonà una dolça melodia i els querubins i els angelets dansaren agafats de la mà. Era la meva primera experiència propera a Déu i em sentia un escollit- el Jesús del s. XXI. ‘Hòstia que bé, he descobert la Xibeca japonesa!’ -pensava.

Com que Déu els cria i ells s’ajunten, preveia que aquí Japó també viuria unes quantes nits de cerveses amb els amics. Per tant, valia la pena arriscar-se i provar la birra més barata de la botiga, no?

Aquell fatídic dia, en John, un amic canadenc amb qui és impossible avorrir-se, organitzava una barbacoa. A l’arribar a casa seva amb un pack sota el braç, em va rebre amb un ‘Ah, happoshu. Sí que ets valent.’

‘Tan dolenta és aquesta cervesa?’

‘És que això no és cervesa. Mira la llauna. Enlloc diu cervesa’.

‘Cony, és veritat! Què és això?’

‘Happoshu. I dóna una ressaca molt bèstia.’

Si qui t’ho diu és un animal canadenc que es beu els gots de tub d’un sol glop, és normal que no tingui gaire credibilitat. ‘No beguis com un animal i no tindràs ressaca.’

‘Ja m’ho diràs demà al matí.’

‘Home, el pack és per tots. No me’l beuré pas jo sol.’

Durant les sis hores que va durar la BBQ, vaig beure tres llaunes i em vaig atipar de carn. En cap moment em vaig sentir begut però l’endemà em vaig aixecar amb un malestar impressionant. No sé com el destil·laran però el happoshu aquest és una merda. Junt amb la clara, és la pitjor aberració que se li ha fet a la cervesa. Patrocinar atrocitats no està bé i destrossar-se el fetge tampoc. No bebeu happoshu. Que voleu ignorar el meu consell? No passa res, ja us portaré flors a l’hospital.

Les llaunes de happoshu i les de cervesa s’assemblen. L’aspecte del líquid també i el gust és el de cervesa barata. Però no ho és. El happoshu no és cervesa. Reitero, és la cabronada més gran inventada.

Un pack val 1000 ¥ mentre que el de cervesa costa uns 1700. La diferència de preu és temptadora però no us deixeu enganyar o ho pagareu car. Com veieu, estic fent com la gent gran i repeteixo les coses mil vegades, però és que vull que us quedi clar.

El truc del preu és que per a considerar-se cervesa, hi ha d’haver no sé quin percentatge mínim de civada. Si no hi arriba i s’han utilitzat altres cereals, no es considera cervesa i els impostos són més baixos.

Apa,

Xin-xin