Matsue

Prepareu les maletes que marxem de viatge!

No us podreu queixar, eh? El viaje de Choldi us porta de vacances des del sofà de casa i gorrejant l’internet del veí. Més còmode i econòmic, impossible.

Chugoku, de color vermell en el mapa, està a l’oest de Honshu, l’illa principal de Japó.

Després de deu hores en el seient del mig d’un autobús nocturn, arribava a Izumo. Allà hi ha el segon temple xintoista més important del país, només per darrera d’Ise. En el què no el guanya ningú és en antiguitat. Izumo Taisha és el temple xintoista més antic de tot Japó. Va ser construït fa més de 1200 anys, tot i que la majoria dels seus edificis són “recents” (construïts 150 anys enrere).

La llegenda diu que a l’octubre les divinitats xintoistes agafen vacances i se’n van al santuari d’Izumo. Mentre a la resta de Japó, octubre és conegut com “el mes sense deïtats”, Izumo Taisha va de bòlid. Més de vuit milions de deïtats xintoistes s’hi deixen caure –menys mal que l’arquitecte era previsor i va dissenyar el temple perquè hi cabessin totes.

Una sorpresa agradable: passejant pel jardí em vaig trobar la quarta bola de drac.

Tres més i per fi aconseguiré les calcetes de noia!

Serà el destí generós amb mi o hauré de gastar-me 100 iens en una màquina dispensadora de calcetes?

Com a la gran majoria de temples japonesos, Izumo Taisha és un temple molt auster on no destaca res en particular. Ara, igual que a la resta, s’hi pot aplicar el concepte de sinergia -l’única cosa que recordo de l’assignatura d’economia que em van fer estudiar a la facultat: “el conjunto es más que la suma de las partes”. Cap part destaca sobre la resta però el resultat és un conjunt bell.

Les cordes devien tenir mig metre de gruix aproximadament.

Temple d’Izumo Taisha

Després del temple, cop de tren i cap a Yasugi. Allà hi ha el museu Adachi, famós pel seu jardí, preciós les quatre estacions de l’any i guardonat com el millor jardí japonès durant set anys consecutius.

Adachi museum

Les fotos mai acaben de fer justícia i les meves, menys. El lloc és preciós i s’hi respira pau. Té aquell no sé què hipnotitzador que fa que t’hi puguis passar hores contemplant-lo.

El museu també conté obres d’art, que com sabeu no és el meu fort. Aquest cop però, vaig gaudir molt. La col·lecció de pintures de Yokoyama Taikan em va encantar. L’home pintava amb senzillesa, contrast, harmonia.

El museu Adachi té una ala dedicada a la ceràmica. Hi ha peces de Kawai Kanjiro (esquerra) i de Kitaoji Rosanjin (dreta).

Els dos llocs estan considerats com a excursions de mig dia des de Matsue. I no és d’estranyar perquè de Matsue a Izumo es tarda 1h20min, i de Matsue al museu d’Adachi, 40 minuts de tren més 20 en un autobús que només passa un cop cada hora. La meva recomanació és no improvisar i planificar les sortides d’avant mà i amb un horari de trens davant.

Matsue

Ubicació de Matsue a Japó

Mapa de la ciutat

Com que havia arribat a Izumo a les 7 del matí, em va donar temps a fer les dues coses i arribar a Matsue a les 14,30h. Encara quedaven un parell d’hores de Sol i me’n vaig anar de pet a Matsue-jo, una de les perles dels castells japonesos.

Castell de Matsue

El cos principal

La torre principal i algunes parts més van aconseguir esquivar la reforma Meiji gràcies a peticions i donacions populars. Les construccions daten de l’any 1611.

L’interior és tot de fusta

La fossa i una de les muralles

El castell vist des d’un dels canals que hi ha a la ciutat

Al nord de la fossa hi ha Shiomoniwate, on hi havia hagut el districte samurai. Avui en dia encara es conserven algunes cases.

Shiominawate, el districte samurai de Matsue

Les cases samurais no eren gens ostentoses, ans al contrari. Des del carrer es veia poca cosa més que una paret. Aquesta paret donava privacitat (i seguretat) a la casa i al seu jardí.

Hi ha cases obertes al públic, i en algunes et fan la cerimònia del te. Degut a un dels senyors feudals, Matsue és una població amb molta tradició de la cerimònia del te. De totes elles, la més interessant és Buke-Yashiki. L’entrada costa 300 ¥ (150 ¥ si ets estranger). A Matsue ser estranger és un privilegi. Tant al museu, com al castell, com a la casa samurai, l’entrada surt a meitat de preu. Gaijins have the power!

La llarga patejada del dia va acabar amb un bany de peus en un Ashiyu a prop de l’estació de Matsue Shinjiko Onsen.