Ei! Perdó a totes. Sento haver-vos preocupat amb aquest silenci tan llarg. Podeu respirar, que estic viu i per tant no cal que us féu el daikiri ...encara. Almenys, espereu a sentir la notícia que us trencarà el cor. Odieu-me si sou possessives o alegreu-vos si sou solidàries i la felicitat dels altres us omple.
Dues imatges valen més que mil paraules...
Dues imatges valen més que mil paraules...
Doncs sí. Sant Choldi es va casar, se'n va anar de lluna de mel i ara s'ha mudat a la terra de les seques amb butifarra de forma indefinida. Comprensiblement ha estat molt ocupat i no s'ha pogut dedicar a escriure begenades per internet. A veure si a partir d'ara tinc més temps i puc actualitzar el blog més sovint.
PD. El regal de noces el podeu fer a la comte de sempre...
4 comentaris:
Que monus!!!!
Wow, quina passada!!!! M'encanta la cara d'Anacleto que fas vestit de samurai d'anar per casa!!!
Ozti tu!!! Això era una boda de bombo i platillu, de burgés català de tota la vida!!! El fondo rosa es Las Vegas total!!!!!
Moltes felicitats!! La teva Sra. està molt wapa!!!
Suposo que tb hi haurà alguna foto on surtis amb el barret de ballarí de claqué!!! Ai, que per molts anys ho pogueu celebrar!!!!
PD: Trobo a faltar les sandalies catalanes, la faixa, la barretina i el vestit de pubilla!!! Vaja, només es per completar les imatges!!! Ahhh, i un bon porró amb moscatell a la mà!!
...que dolenta és l'enveja...
Feia temps que no passava per aquí i mira que em trobo! Felicitats, jove. Amb un retràs de la ostia, pero et felicito, ves.
Arigato, David-san.
Si, al final en vaig trobar alguna que m'aguantés.
A veure quan t'animes a fer el mateix...
Publica un comentari a l'entrada