Hagi és una petita població interessant pels seus vestigis samurais i cases de l’època feudal.
Només baixar del tren, em vaig parar al punt d’informació a agafar mapes i guies. Ja que eren gratis, no? La dona que hi havia, que era igual d’amable que de xerraire, em va fotre 40 minuts de tabarra. Va començar explicant coses interessants i va acabar recitant les dosificacions de la ceràmica d’Hagi, ‘anomenada Hagi-yaki, molt bonica i de renom dintre i fora de Japó, i que moshi-moshi...’ Jo només buscava una excusa per sortir d’allà dins. Creuar les cames i fer veure que em pixava va resultar. La part positiva del sagnat d’orella va ser que em guardessin la maleta gratis.
Jokamachi és el nom de l’antic barri samurai construït a l’exterior de les muralles del castell de Hagi.
Gràcies a la lectura de la dona del punt d’informació -li direm així perquè no vaig voler preguntar-li el nom per por a un ‘No, és que els caràcters del meu nom signifiquen nantoka-nantoka i el meu pare me’ls va posar perquè a la seva família sempre hi ha d’haver noms que continguin el caràcter ferro, que transmet fortalesa i tenacitat i moshi-moshi...’, em vaig assabentar que a Hagi, a diferència de la majoria de poblacions d’aquella costa de Japó, la via del tren no travessa la ciutat sinó que la voreja. Fa més volta i per tant el trajecte és més llarg, però el barri històric s’ha pogut preservar molt millor.
Plànol urbà de Hagi
A Hagi hi ha bastants cases de l’època feudal molt ben conservades. Pagant es pot entrar a vàries d’elles però la més recomanable és Kikuyake jutaku. La família que hi vivia no era gens rica. Al contrari. Era de lo més regular i precisament aquí està la gràcia, que serà molt més representativa de com deuria ser la vida del vulgo en aquells temps.
Com sempre, el fora no és gens espectacular. A les cases japoneses, la bellesa i l’harmonia estan pensades per ser gaudides des de l’interior.
L’entrada de la casa (esq) i el saló amb el jardí al fons (dreta)
Un altre dels habitatges que es poden visitar és el de la família Mori, al costat mateix de l’entrada al castell de Hagi.
La família Mori tenia un nivell adquisitiu bastant baix, cosa que ens adonem ja a primer cop d’ull. Fora de ser la típica casassa amb no sé quants cossos, una bonica entrada i un jardí interior per gaudir de les quatres estacions de l’any, aquesta tenia un únic cos allargat i estret, i el jardí era una ikebana en un gerro al menjador.
Davant mateix de la casa dels pobres -que ja m’agradaria tenir-la per mi- hi ha l’entrada a les ruïnes del castell de Hagi. El què en queda és poc més que les muralles, la fossa i una casa de te abandonada. Una llàstima que no l’hagin reconstruït perquè l’emplaçament és perfecte.
En Choldi a la platja de Hagi amb el mont Shizuki de fons.
A la base del turó hi ha les ruïnes del castell i a la cima una torre de vigilància per poder tirar aquelles pedres rodolants gegants als pirates, mongols o xinos cudeiros de torn. El turó està bastant deixat de la mà de Déu i és una llàstima perquè només netejant una mica la vegetació, faria goig. Traient males herbes i quatre arbusts es podria gaudir d’unes vistes la mar de maques. Malauradament, ningú se’n cuida i pujar dalt només serveix per suar les sakerinhes de la nit anterior i reafirmar que la gent puja a les muntanyes perquè hi són.
Dintre el barri samurai de Hagi hi ha alguns carrers que s’han hagut de restaurar més. Tot i estar asfaltats i les parets/muralles de les casa reparades, no es pot negar que ho han sabut fer amb gràcia.
Més antigues residències samurais de la zona
Resum del dia: igual que els dos dies anteriors, m’ho vaig passar teta. Si per alguna cosa es caracteritza la costa San-in, és perquè hi ha punts històricament molt interessants i poc turístics. Lo bo i dolent a la vegada és que no queda a prop de cap ciutat important. Això la converteix en una zona molt tranquil·la però bastant mal comunicada. La putada és doncs, que els trajectes d’un punt a un altre es fan eterns. Potser no és una zona recomanable per un itinerari curt a Japó però sí si l’estada és més llarga o si no és la primera vegada que visitem el país.
I per acabar, unes mostres de Hagi-yaki, la famosa ceràmica de Hagi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada