Sortint de Fukuoka i de camí a Iwakuni, m’aturava altre cop a la prefectura de Yamaguchi. Aquest cop no per història i cultura sinó per a visitar les coves d’Akiyoshido, les més grans del país i les segones de tota Àsia.
Mapa de Japó amb la prefectura de Yamaguchi en groc.
Davant l’estació de tren bala de Shin-Yamaguchi, s'agafa el Bocho Kotsu bus, que en 50 minuts et porta a Akiyoshi.
Akiyoshi és espectacular i desconegut a la vegada. No hi ha gaires guies ni pàgines d’internet que en parlin, i la veritat és que la vaig descobrir una mica de rebot. Potser perquè n’havia sentit a parlar poc, o potser per l’orgull tonto de sentir-me’n descobridor, el cert és que em va encantar.
Akiyoshi es divideix en dues zones: Akiyoshi-dai i Akiyoshi-do. Akiyoshi-dai és un altiplà (‘meseta’ en idioma castizo) amb una infinitat de pedres calcàries. Akiyoshi-do són més de 300 km² de grutes subterrànies.
Fa més de trenta mil anys, Akiyoshi estava al fons del mar i era una zona plena de coral. Per activitat sísmica va pujar per sobre el nivell del mar i per l’erosió del vent i l’aigua, ha agafat aquesta forma.
Akiyoshi-dai
Dels 300 km² que hi ha, les coves d’Akiyoshi-do només en tenen 10 d’oberts al públic. I de fet, la ruta turística és de només 1,5 km. Ara, és impressionant. En només aquell tram, la varietat de formes i roques és espectacular.
-Què millor que una cova en plena nevada?
Les imatges valen més que les paraules. Així millor, callem i mirem fotos. Féu clic a sobre si les voleu ampliar.
Buuu... Un Choldi fantasmagòric
Un consell per si mai hi aneu. Penseu que la pròpia roca fa de llençol tèrmic i la temperatura és constant al llarg de l’any: uns 17º aprox. Inclús a l’estiu us farà falta un jerseiet.
Ja que hi era i em venia de camí, em vaig voler aturar a la ciutat de Yamaguchi. La veritat però, és que no hi ha massa cosa d’interès. De les úniques coses que es salven és la pagoda del s.XV.
Temple Rurikoji. Pagoda de cinc plantes.
La pàgina web de la ciutat també en destacava el temple Joeiji i el seu “espectacular jardí de grava rastrillada”. Igual que la gran collonada del temple Ryoanji de Kyoto, el jardí em va decebre enormement.
Per l’altre costat hi havia un altre jardí bastant més prometedor. Llàstima que fos hivern!
-Estiguis a +40 ó a -40, l’escolanet de l’entrada et fa descalçar per entrar al temple.
2 comentaris:
Eiiiiiii, quin lloc més xulu, el choldi l'explorador!!
Ahhh, i quin putu fred al peus!! Aquests japos tant boixos, encara tinc fred als peus de la visita al sanjusangendo sense sabates i els 30 minuts que vam perdre intentant recuperar-los.
Ja està bé que posin aquelles sabatilles, però haurien de pensar que hi ha gent que gasta un 48 i que si es posa un 40 porta mig peu tocant a terra!!! Choldi is back!!! Ii desu ne!
Jaja. Totalment d'acord. Hauria d'haver-hi un llibre de reclamacions on poder queixar-se de les espardenyes vermelles de la talla 38.
Publica un comentari a l'entrada