Fukuoka

Continuem amb el refrescant tour d’hivern…

Després de tres dies de solter rodamón, l’Asuka va començar vacances. La retrobada va ser a Shimonoseki, on segles enrere havia tingut lloc la mítica batalla entre els samurais Musashi i Kojiro.

Esq- La torre Kaikyo Yume, l’edifici més alt de la ciutat. Dreta- Vista del canal de Kanmon, que separa les illes de Honshu i Kyushu.

Un dels plats típics de Shimonoseki és el fugu (peix globus), un plat que cada any provoca la mort de més de 100 japonesos. El fugu ha fet aparicions estel·lars a dibuixos com a Bola de Drac o els Simpsons i en la seva defensa hem de dir que les víctimes solen ser a pobles i aldees perduts de la mà de Déu. El peix globus és una mica cabronet, i s’infla quan es sent amenaçat. A través de les seves punxes deixa anar un verí capaç de matar fins a 30 persones. Per degustar el plat, doncs, t’has de posar en mans d’un cuiner experimentat que porti anys preparant-lo. No me’n vaig poder estar i en vam demanar un plat.

Sashimi de peix globus

El fugu està considerat una delicadesa. Ara, per a mi, l’únic que tenia de delicadesa era el preu. Amb un sabor insípid i una textura dura, me’l menjava pensant que quina putada haver triat allò com a últim àpat.

Per sort, l’endemà al matí encara respirava i vam poder continuar les vacances. Els tres dies següents els vam passar a Fukuoka, que amb cinc milions d’habitants, és la cinquena ciutat més gran de Japó.

Plànol de la ciutat

De camí a Fukuoka, vam parar-nos mitja horeta a veure el castell de Kokura.

El castell original va ser destruït a l’any 1865 durant la guerra entre els clans Kokura i Choshu. L’actual fou construït l’any 1959 i al fer-lo, van passar del model original i van optar per “un disseny més estètic”.

Per algun motiu, em feia molta gràcia anar a Fukuoka però la veritat és que la ciutat no té res d’especial. Té alguns punts macos i no li falta cap servei -probablement sigui un bon lloc per viure-hi però turísticament no és gaire interessant.

El Canal City és un macro centre comercial on hi ha de tot: restaurants, cines, botigues i demés.

Amb 234 metres d’alçada i una base triangular, la torre de Fukuoka és l’edifici més alt de la ciutat. La vista sobre la badia i la ciutat són espectaculars, especialment de nit. És un dels punts de la ciutat que realment valen la pena.

Vistes des de la torre abans de fer-se fosc (sobre) i després (sota)

Al costat mateix hi ha Robosquare, un lloc recomanable t’interessi o no la robòtica. En principi no m’atreia gaire anar-hi, però ja que estava al costat mateix de la torre, ens hi vam acostar. I també va valdre la pena.

Alguns robots eren molt bàsics, com per exemple, el gat de Hello Kitty, que reconeixia frases i et contestava. Bé, en teoria, perquè a mi no em va contestar. Potser és que coneixia la tírria que li tinc (poques coses fan més ràbia que un gat blanc sense boca i un llacet rosa), o potser perquè el meu japonès és una merda, però el gat cabró no em va contestar. Em sumo al grup d’espanyols que viuen a Japó i que l’anomenen “el gato hostiable”.

De robots conversa també hi havia el model foca (foto esquerra), o robots netejadors (dreta).

Ara, el millor era, amb una gran diferència, l’Aibo, el robot gos. Senzillament, genial.

Els moviments estaven molt aconseguits. Et seguia amb una càmera sensor que tenia al morro. Tiraves la pilota i l’anava a buscar. Seguia algunes instruccions bàsiques (seu, etc). Impressionant... ja falta menys per la invasió dels terminators.

Un dels atractius de Fukuoka, són els yatais, les paradetes de menjar que munten a partir de les 7 de la tarda. La majoria són de ramen (fideus) o yakiniku (carn fregida) però també en pots trobar amb altres tipus de menjar. El què sí recomanaria és no menjar als yatais del canal de Nakasu. S’aprofiten de la seva ubicació i et claven el doble del què pagaries en un altre.

El canal de Nakasu

A l’hivern hi posen plàstics o parets de fusta per tallar el vent i arrecerar-te una mica del fred.

A mitja horeta en tren de Fukuoka hi ha Dazaifu, una ciutat famosa pels seus temples. El més famós de tots ells és el Dazaifu Tenmagu.

Pregàries de fi d’any (ajuda per aprovar l’examen, trobar parella, guanyar al patxinko, poder magrejar a la hostess sense haver de pagar, etc)

Un altre temple que hi ha a prop i que potser em va agradar més, és el Komyozenji. Petit i senzill però amb un jardí de grava rastrillada encantador inclús a l’hivern.

L’entrada eren 200 ¥ que havies de deixar en un pot no vigilat. Beneïda sigui la bona fe japonesa! Coses així només passen en aquest país. L’àngel va poder amb el dimoni i vam pagar el què tocava.

Passejant vam anar a parar a un parell de temples històrics més

Kanzeonji (esq) Kaidanin (dreta)

i on hi havia hagut la seu del govern de Dazaifu, avui una gran esplanada parc on les famílies van a passejar el gos i/o els nens.

Dintre Fukuoka mateix també hi ha varis temples. El què més ens va agradar va ser el complex de Shofukuji. Originàriament construït al segle XII, fou el primer temple zen del país.

Els edificis actuals són reconstruccions. Al llarg dels segles s’ha cremat vàries vegades.

I per acabar, un dels edificis més curiosos que he vist mai: l’ACROS, un híbrid amb tres façanes de vidre i una de ben verda.