Tal dia farà un any…
I aquell dia és avui, l’aniversari del primer article publicat.
És, per tant, un moment de celebració por todo lo alto, pastís, stripers, sake…
És moment també de donar les gràcies a tots qui l’han fet possible, l’Evarist per introduir-me al món dels blogs, a en Ramon per ajudar-me a configurar-lo, i com no, als lectors, a qui demano disculpes pel temps perdut i per allò de ‘No diguis begenades després de les menjades’.
Així que moltes des-gràcies a tots!
Un any, 56 articles. La majoria d’ells parlen de nimietats del dia a dia o de sortides per diferents regions de Japó. Lo qual em fa reflexionar…
És la meva vida tant interessant com per escriure-la en un blog?
Definitivament, no.
L’únic motiu de carregar encara més el sobrecarregat espai virtual, era el d’explicar què tal m’anava per Japó i estalviar-me enviar 25 emails dient lo mateix.
En aquest primer any, l’article “estrella”, el que té el major número de visites i el més celebrat pels amics, ha estat el dels noms xungos dels cotxes (Pajeros, Mocos, Putas i cia) tot i que ja s’havia avançat algo aquí i aquí. Sent així, intentaré buscar més temes xorres que us puguin arrencar un somriure.
Sí, sóc un venut, què passa?
Perspectives pel segon any? Renovar o morir. Intentar introduir canvis i incloure nous apartats. Menys sortides i coses que no interessin a ningú, i més sobre tecnologia i cultura, anime i pel·lícules recomanades, i curiositats que apropin una mica la terra del sòl movent a la de les seques amb butifarra.
Fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada